Comencen les obres de la zona verda del Pedró.

15/07/2010 Obres i Urbanisme


La zona en obres, aquest matí.

La zona en obres, aquest matí.

Les obres d’ordenació de la zona verda de Les Pites ja han començat. El projecte inclou la recuperació d’antics elements arquitectònics del convent dels frares Agustins. Concretament es tracta d’una portalada que es va poder conservar quan l'edifici va ser enderrocat. El projecte s'ha adjudicat a l'empresa Excavacions, Transports i Obra Pública Tarrés SL. El pressupost de l'obra és de 197 mil euros, finançats pels fons FEDER de la Unió Europea i l'Ajuntament de Palamós. L'objectiu és habilitar una zona verda al costat de la plaça del Pedró. La singularitat d'aquest espai és que incorporaria antics elements arquitectònics del que va ser el convent dels Agustins. Escoltem el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palamós, Josep Buxeda.
CITA JOSEP BUXEDA
Els frares de l'ordre dels Agustins van establir-se a Palamós l'any 1568. El seu primer convent el van tenir a la zona coneguda com sa Punta, just damunt de l'actual pedrera del port. Al segle disset, i per la seva situació estratègica en la defensa de la vila, es va construir una ciutadella al voltant del convent. Al 1694, l'assalt de les tropes franceses del mariscal Noailles a Palamós va destruir completament l'edifici. Els frares van anar a refugiar-se a l'anomenat hospital dels pobres, tot i que, abans, van poder salvar una part de les pedres del claustre i de les portes del convent. Després d'un intent frustrat de reconstruir el convent al mateix lloc on va ser enrunat, els frares van formalitzar un acord amb els regidors municipals per tal que l'església, la casa i els terrenys de l'hospital dels pobres es convertissin en el segon convent dels Agustins. Era l'any 1742. A principis del segle dinou, la Guerra del Francès va marcar el principi de la fi per al convent, que va tornar a quedar mig destruït i que es va abandonar definitivament el 1835, amb la Desamortització. El recinte va estar ocupat, des del 1855 fins al 1927 per una indústria surera, la fàbrica Montaner. Després, hi va haver un parell de fàbriques més fins que, l'any 1991, tot va anar a terra. L'historiador local Pere Trijueque i l'actual director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, es van preocupar de recuperar les restes del claustre. Trijueque també va recuperar la primera pedra de l'església que havien construït els frares.


Josep Buxeda



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...