Diners del Feder per al convent dels Agustins.

22/09/2009 Obres i Urbanisme

---

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional subvencionarà aquest any un projecte a Palamós. Es tracta de la recuperació i instal•lació dels elements arquitectònics del claustre del convent dels Agustins. El Feder aportarà a aquest projecte un total de 153 mil euros, la meitat del seu cost.L’actuació, que preveu reconstruir el claustre en una de les zones verdes del sector de Les Pites, té un pressupost de 307 mil euros. Com dèiem, el Feder en paga el 50 per cent. Per a la resta, l'Ajuntament de Palamós havia intentat recórrer al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. Concretament, es demanava una subvenció de 93.600 euros. La Generalitat, però, no va incloure aquesta inversió en la darrera convocatòria del pla. Sigui com sigui, l'Ajuntament de Palamós no abandona la idea d'executar el projecte. El regidor d'Urbanisme, Josep Buxeda, explica què es té pensat fer.
CITA JOSEP BUXEDA
Els frares de l'ordre dels Agustins van establir-se a Palamós l'any 1568. El seu primer convent el van tenir a la zona coneguda com sa Punta, just damunt de l'actual pedrera del port. Al segle disset, i per la seva situació estratègica en la defensa de la vila, es va construir una ciutadella al voltant del convent. Al 1694, l'assalt de les tropes franceses del mariscal Noailles a Palamós va destruir completament l'edifici. Els frares van anar a refugiar-se a l'anomenat hospital dels pobres, tot i que, abans, van poder salvar una part de les pedres del claustre i de les portes del convent. Després d'un intent frustrat de reconstruir el convent al mateix lloc on va ser enrunat, els frares van formalitzar un acord amb els regidors municipals per tal que l'església, la casa i els terrenys de l'hospital dels pobres es convertissin en el segon convent dels Agustins. Era l'any 1742. A principis del segle dinou, la Guerra del Francès va marcar el principi de la fi per al convent, que va tornar a quedar mig destruït i que es va abandonar definitivament al 1835, amb la desamortització. El recinte va estar ocupat, des del 1855 fins al 1927 per una indústria surera, la fàbrica Montaner. Després, hi va haver un parell de fàbriques més fins que, l'any 1991, tot va anar a terra. L'historiador local Pere Trijueque i l'actual director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, es van preocupar de recuperar les restes del claustre. Trijueque també va recuperar la primera pedra de l'església que havien construït els frares. Si s'executa el projecte previst, les pedres del claustre es tornarien a muntar en el mateix sector de Les Pites. Val a dir que no es tracta del claustre sencer, però no perquè se n'hagi perdut cap part. El fet és que del projecte original del claustre només se'n va arribar a fer una quarta part.