UGT fa conferència

30/04/2000 Societat

---

El poblat ibèric de Castell pot recuperar part del seu esplendor perdut, a partir de les diferents actuacions arqueològiques que s'han previst des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'interès d'aquest Departament és realitzar un seguit de campanyes, en diferents fases, per tal de fer visitable tot el poblat ibèric. Es començarà per la part més baixa, la més propera a la platja de Castell, tot arranjant la plaça de les Sitges i l'entrada al poblat. Amb el temps s'aniran fent noves fases. De moment es vol mirar de deixar en bones condicions la zona que es va excavar entre els anys 1943 i 1944, a càrrec de Lluís Pericot i Miquel Oliva. Tota la zona serà treballada. A mida que es pugi el cim s'aniran descobrint nous indrets. A dalt de tot hi ha indicis de la possible ubicació d'un temple, i seria la part més moderna del poblat. Les últimes fases correspondran als laterals del turó, que són les més castigades per l'acció de la natura, i on menys elements històrics es poden trobar.
El responsable del Museu d'Empúries, Xavier Aquilué, explica que les actuacions al poblat ibèric de Castell parteixen d'un pla d'actuacions que s'inicia amb la recerca, la conservació i difusió de l'entorn. Així ho indica Aquilué.

La primera de les fases ha començat fa una setmana, i acabarà el dia 20 de desembre. Unes vint persones participen en aquesta primera operació, on es vol arranjar l'accés al jaciment, i es fa també el procés de reposició de les pedres dels murs de contenció en el seu lloc originari. Com sabeu, el poblat de Castell està format per un sistema de terrasses, per sortejar el desnivell de la muntanya. El mur més gran que queda visible a l'entrada havia quedat força malmès a causa de les arrels dels pins i l'acció de l'aigua. A principi d'aquesta setmana, si us col.locàveu en un extrem del mur notàveu que feia una forma de panxa sortida enfora. Ara s'estan traient i posant les pedres del mur, verticalitzant la paret, a partir de nombrosos croquis i dibuixos. Així ho explica una de les responsables de la restauració.

Un dels elements enigmàtics d'aquest poblat ibèric és la ubicació de la necròpoli. Els investigadors no tenen cap referència veritablement científica que els permeti determinar on s'enterraven els morts íbers. El cementiri d'aquests palamosins ibèrics continua essent una incògnita. Hi ha qui diu que està al cim, hi ha qui diu que està allunyat... El cert és que tal com diu Aquillué, la investigació vol aclarir també aquest enigma, que s'ha resistit durant força anys als investigadors del paratge.

El Departament de Cultura de la Generalitat té clar que l'indret ha de ser visitable i ha de ser un referent a la zona. A més, es disposa del consens d'altres parts implicades, com l'Ajuntament o Salvem Castell. Així ho indica el delegat de Cultura a Girona, Joan Domènec.

Els palamosins hauran de tenir paciència per redescobrir el poblat ibèric. Trigarà el seu temps, però de ben segur valdrà la pena descobrir com vivien aquests avantpassats. A més, el poblat de Castell té un interès molt especial, que el distingeix d'Ullastret, l'altre gran poblat de la zona. En el cas d'Ullastret, s'hi dóna el fet d'un poble d'interior, agrícola, caçador. A Castell es podrà estudiar l'element que els distingeix, i que és la relació dels íbers amb el mar. Els íbers, potser no és prou conegut, també tenien vincles forts amb la mar i la pesca, i això es redescobrirà en el futur. Un cop hagi acabat trobareu un poblat amb cases, amb una zona comercial amb botigues, carrers, cisternes, muralles, terrasses, habitacions i un temple.
La vintena de persones que treballen al projecte, entre les quals hi ha un grup de joves que formen part d'un taller de restauració de patrimoni, s'ho estan agafant molt a pit. Tot està encarrilat per tal que el poblat ibèric de Castell recuperi l'esplendor, i permeti novament el passeig tranquil, per uns carrers tenyits d'història.