14 d'octubre de 2026.
Sento que Oques Grasses han estat la banda sonora de gran part de la meva vida i em costa entendre que pleguin en el seu millor moment. Crec que cal tenir molt d’amor per la música per saber marxar a temps i no perdre la pròpia essència. Em sorprèn que tanta gent es cregui amb dret a criticar el seu comiat i a decidir com l’haurien d’haver fet. Penso que hem de deixar de convertir-ho tot en una competició i aprendre a gaudir sense posar-nos sempre al centre. Només puc donar-los les gràcies per unes cançons que ja formen part dels meus records i que ens acompanyaran per sempre.
Núria Lisbona "Gràcies, Oques Grasses!"