6 de maig de 2026.
Em desperto abans que el despertador, amb la preocupació del que vindrà amb el meu fill, que viu el món amb una intensitat que sovint el desborda. El matí és una lluita contra el temps i contra sensacions que ell no pot controlar, i jo acabo entre l’estrès i la culpa. A la tarda, intento crear calma respectant els seus rituals, però un petit canvi ho desmunta tot i esclata en plor. Quan jo també estic a punt de perdre el control, trio aturar-me, respirar i acompanyar-lo de veritat. Entenc que no necessita un món perfecte, sinó algú que l’ajudi a sostenir-lo quan tot trontolla.
Diana Camps "Autisme: no és que no vulgui, és que no pot"
