29 d'abril de 2026.
Recordo l’adolescència com un soroll constant dins meu, com si canviés de canal sense parar i no pogués concentrar-me en res. Em sentia insegura, saturada i sense eines per entendre el que passava al meu interior. Les distraccions no eren casuals, sinó una manera d’evitar enfrontar-me al que em feia por. Amb el temps he entès que créixer no és fugir del soroll, sinó aprendre a quedar-me en silenci i escoltar-me de veritat. Ara sé que la clau és preguntar-me què estic evitant sentir.
Diana Camps "Quan el focus es trenca"
