23 de desembre de 2025.
Quan arriben aquestes dates, m’agrada escoltar Michael Bublé mentre escric, perquè la seva música em transporta als Nadals d’abans, plens de màgia i calidesa. Recordo l’olor del caldo de l’àvia, els seus petons sorollosos i els canelons únics que només ella sabia fer. Aquells moments familiars, les rialles, els versos i les estrenes de l’avi omplien el cor de felicitat. Ara, però, sento que el Nadal s’ha convertit en una cursa de compres i obligacions, perdent aquella senzillesa que el feia especial. Em pregunto si no hauríem de tornar a aquell Nadal autèntic, fet d’amor, tradicions i petits gestos que realment compten.
Diana Camps "Nostàlgia de la màgia del Nadal"