1 de desembre de 2025.
He arribat a la conclusió que comparar-me és una cosa que faig constantment, sovint sense adonar-me'n. Em comparo amb els altres, però sobretot amb mi mateixa: amb qui era, amb qui voldria ser o amb qui crec que hauria de ser. M?adono que aquesta comparació interna és la que més em pesa, perquè em fa viure segons expectatives i no segons el que realment necessito ara. He entès que no té sentit voler encaixar en versions passades o ideals de mi mateixa; el que necessito és escoltar-me i ser fidel al meu present. Potser créixer no és ser millor, sinó ser més coherent amb qui soc avui.
Diana Camps "La trampa de comparar-nos"
