Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
5 de desembre de 2024. En Roy Opgard és un assassí en sèrie de manual. El seu germà Carl no és millor que ell. L'excusa és que maten quan no hi ha més remei i que, per norma, ho fan en defensa pròpia. En Roy i en Carl són els protagonistes d'El rei d'Os", l'última novel·la de Jo Nesbø. Una novel·la que ens parla d'abusos sexuals, de drogues, de suborns, de poder i desig, de lleialtat i també d'amors impossibles. El llibre té 446 pàgines i l'ha publicat Proa.
4 de desembre de 2024. El polítoleg palamosí Marc Gafarot posa en dubte la reforma del model de finançament per a Catalunya acordada entre PSC i ERC. Més que un concert econòmic singular per a Catalunya, Gafarot el veu com un nou capítol del ‘Café para todos’.
2 de desembre de 2024. Sense cap mena de dubte, eres el llop de mar més llop de mar que mai he conegut ni coneixeré. Un capità Haddock quasi de manual. Una de les relacions que més em va fer de créixer de cop, de les que he tingut fins ara. Amb tu vaig aprendre a posar límits, a fer escoltar la meva veu, a lluitar pel que era difícil i remarcar si alguna cosa era injusta.
27 de novembre de 2024. Un reportatge emès la passada setmana per TV3 ha fet emergir, el que sembla la veritable cara del compositor José Luis Ortega Monasterio, autor d'havaneres tan reconegudes com "El meu avi" o "El canó de Palamós". Esperem que el jutge insubornable i suprem com és el pas del temps, acabi posant les coses al seu lloc.
22 de novembre de 2024. Per motius de feina, un cop al mes vaig a Barcelona. Deixo el cotxe a Caldes i agafo al tren que em deixa a Plaça Catalunya. Segur que ja us imagineu que vull queixar-me de com de malament va la Renfe. I el que és pitjor, que tenim normalitzat que funciona malament. No em vull ni imaginar el calvari que passa la gent que l'agafa cada dia.
21 de novembre de 2024. No hi ha dubte que la dreta espanyola és molt dolenta amb Catalunya, o per dir-ho de forma més diplomàtica, els seus interessos difícilment coincideixen amb els nostres. També hem de tenir clar que l'esquerra espanyola és igual o pitjor que la terrible dreta. Que et promet el què faci falta per tal d'entabanar-te i després no complir res de res.
20 de novembre de 2024. Una dona que té ansietat. Un matrimoni amb una filla que s'esllavissa per moments. I silencis, molts silencis. Les paraules, si s'escau, millor escrites; per deixar constància de tot. Ens les fa arribar, en primera persona, la Lucía, protagonista del grandíssim "Diario de un incendio", de Desirée Baudel. El llibre té 221 pàgines i l'ha publicat Tres hermanas.
19 de novembre de 2024. L'altre dia vaig veure a l'hora del pati, un dels meus alumnes que quan anava corrent i sense voler, va topar amb un altre nen. Automàticament li va demanar disculpes i el va acompanyar a posar-se aigua a la font del pati, per després sortir els dos corrents com si no hagués passat res. Com és possible que amb el pas del temps, demanar perdó ens costi tant!
18 de novembre de 2024. Avui vull compartir amb vosaltres una reflexió que vaig fer l'altre dia amb els meus amics. Tinc molt clar que sé quins són els bons amics en els moments complicats. Però no hem de oblidar que els bons amics també són els que comparteixen estones d'alegria i felicitat. No ho banalitzem i valorem les amistats, també en els bons moments i quan sebla que tot és més senzill.
15 de novembre de 2024. La pitjor corrupció que hi ha és la de les idees. Fins i tot, per damunt de l'econòmica. Perquè corrompre el teu pensament i tot el que implica de compromís amb la ciutadania no només empastifa l'acció pública dels dirigents, també genera una enorme frustració i descontentament social.
14 de novembre de 2024. El diumenge 17 de novembre, la Colla Gegantera de Palamós celebren els 50 anys dels gegants nous de la Vila. Aquestes figures immenses, rígides i reials, tenen quelcom que deixa garratibat als més petits de casa. El seu ball al compàs i el volar dels seus vestits quan giren sobre si mateixos, fa que les criatures obrin una boca de pam i sempre en vulguin més. És un espectacle rodó, perquè a banda d’aquests personatges que per si sols ja fan embadalir, van acompanyats de música. A casa, és el combo perfecte.
13 de novembre de 2024. Sempre que m'acomiado d'una persona els hi dic, "fins aviat". Dir 'adéu" és una manera d'acomiadar-se per darrera vegada d'una persona i aquesta és una situació que em porta a un terrible comiat d'ara fa 12 anys. Una cançó que he escoltat avui m'ha fet veure que aquest "adéu", serà un "fins aviat", perquè tard o d'hora, ens tornarem a trobar.
12 de novembre de 2024. L'any 1966 s'estrenava una pel·lícula, traduïda al castellà com "El bueno, el feo y el malo". Si ara fem un sil·logisme amb el què ha passat a València fa dues setmanes, tinc clar qui ocupa cada lloc. Els bons, no hi ha dubte, la gent i voluntaris. Els lletjos, els inútils dirigents polítics que han fet una gestió nefasta de la situació. I els dolents, els empresaris que han obligat a romandre a la feina als treballadors fins que van quedar negats per l'aigua.
11 de novembre de 2024. Aquest és el primer comentari que faig després de la devastadora situació que ha viscut València amb la Dana, el passat 29 de novembre. Si volem ajudar, parlem directament amb les persones que necessiten ajuda. I recordem l'acrònim PAS, sempre que hi hagi una situació d'emergència. Protegir, avisar i socórrer. Perquè si no ens protegim, no podrem arribar a socórrer a ningú.
7 de novembre de 2024. L'abril de l'any 2011, l'aleshores president dels Estats Units, Barack Obama, va fer befa de Donald Trump en un sopar de corresponsals a la mateixa Casa Blanca. Obama ridiculitzava a Trump per qüestionar la seva partida de naixement, doncs només els nats als Estats Units, poden ser presidents.
5 de novembre de 2024. En Jordi Padrosa escriu una carta oberta a Hansi Flick. En Jordi, com molts culers, no sap ni per on començar per agrair a l’entrenador alemany del Barça que, en tants pocs mesos, hagi aconseguit recuperar la il·lusió i la rauxa dels barcelonistes. Amb una plantilla pràcticament adolescent, un bon joc trepitant i materialitzat en majúscules amb les golejades davant el Bayern i el Madrid.
4 de novembre de 2024. Coincidint amb el seu mil·lenari, Martí Gironell ens torna a portar fins a Montserrat, que ja va aparèixer fugaçment a "L'arqueòleg". "La muntanya del tresor" l'ha publicada l'editorial Columna i entre altres coses, ens explica un capítol poc conegut del monestir, que es va salvar pels pèls de ser cremat i de desaparèixer per sempre més.
30 d'octubre de 2024. Per acabar de convertir l'escena política i mediàtica espanyola en un autèntic i pudent fangar, només ens faltava el cas fastigós i lamentable que ha protagonitzat el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón. En política, quan les coses et surten de cara, totes o tots et ponen, i tot comportament incorrecte és minimitza, o pitjor encara, s'ignora.
29 d'octubre de 2024. El Barça va deixar dissabte al Madrid en fora de joc. Però, per la reacció infantil, prepotent, grotesca, vergonyosa, lamentable i poc esportiva dels blancs a boicotejar la gala de la Pilota d’Or perquè no guanyava el seu jugador Vinicius, sembla que el club de Florentino no en va tenir prou. El Madrid ha tornat a caure en fora de joc i, aquest cop, ho ha vist tot el món.
24 d'octubre de 2024. Quan un home treballa per compte propi, són empresaris, i està acceptat que hagin de treballar 12 hores cada dia, que no desconnectin quan fan vacances i que es perdin els festivals de fi de curs. En canvi, les dones autònomes i mares, com és el meu cas, hom creu que és una sort que tinguem flexibilitat horària, i que treballar per nosaltres sigui un passatemps. Un altre greuge comparatiu entre homes i dones que ens mengem amb patates.
23 d'octubre de 2024. Les eleccions nord-americanes d'aquest proper 5 de novembre, decidiran qui governa els Estats Units en els propers quatre anys. Tot indica que Kamala Harris tindrà més vots que Donald Trump, però això no és suficient. Serà president el candidat que sumi 270 o més representants dels diferents estats, i recordem, que tant se val si es guanya d'un vot o de dos milions a un estat, doncs és el partit amb el nombre de vots més elevat qui assoleix el 100% dels representants designats per a aquell estat.
22 d'octubre de 2024. Avui m’he adonat que hi ha gent a qui saludo i gent a qui no. Però no perquè a uns els conegui i als altres no. Ben bé, al contrari. Hi ha persones que no sabem ni com es diuen però amb qui té l’hàbit de saludar-se, per costum. I, per contra, n’hi ha que sap perfectament qui són però que, per ase o per bèstia, no es diuen ni hola. Una absurda i maleducada tradició forjada amb anys d’ignorar-se mútuament.
21 d'octubre de 2024. Avui us vull fer una reflexió sobre la insistència de la gent en què superem les nostres pors o inseguretats. I jo dic, deixem a la gent tranquil·la! Crec que no cal lluitar per ser el millor en cada cosa i que com diuen els francesos, "Une chose à la fois". O el que és el mateix, primer una cosa i després l'altra. I que la vostra autosuperació no es converteixi en un ser neuròtic.
18 d'octubre de 2024. "El que sembla màgia és només una part de la vida que encara no entenem". Sota aquesta premissa, la Grace Winters intenta obrir la seva ment al màxim i recuperar part de l'alegria que va perdre quan va morir el seu fill. "La vida impossible" és l'última novel·la de Matt Haig. Té 462 pàgines i l'ha publicada l'editorial Empúries.
17 d'octubre de 2024. La passada setmana va morir de forma sobtada el polític Alex Salmond, un dels líders nacionalistes d'Escòcia. Recordem que l'any 2007 va guanyar per sorpresa unes eleccions, on una de les propostes destacades era la de fer un referèndum d'autodeterminació a Escòcia. El posterior referèndum de la tardor del 2014, va ser refrendat per un 45% de la població, posant molt nerviós a l''stablishment' britànic.
16 d'octubre de 2024. Aquesta setmana al cementiri de Palamós s'ha inaugurat l'espai de dol perinatal, gestacional i neonatal. Tenir un espai on anar és molt més important del que podem pensar a priori. Parlar-ne més enllà del 15-O, aprendre a preguntar "què necessites", empassar la incomodidat i superar el tabú per acompanyar qui viu el dol.
8 d'octubre de 2024. Ahir vaig anar al supermercat amb una llista feta de totes les coses que necessitava. Ja sabeu que amb la pujada de preus hem de mirar al cèntim, com i on ens gastem els diners. Tot els productes d'alimentació que vaig trobar estava preparat per a dues o més persones. Per què no tenim dret les persones que hem decidit viure soles, tenir racions individuals?
7 d'octubre de 2024. Avui us vull explicar la història d'en Paul Alexander. Amb sis anys una malaltia el va deixar tetraplègic i això el va obligar a viure durant tota la vida dins d'una càpsula d'acer que li permetia respirar. La seva va ser una història de superació sense precedents, doncs va arribar a ser advocat i professor de dret fins que es va jubilar. I això ens fa reflexionar per aquelles tonteries que ens passen pel cap, i que sembla que sigui la fi del món.
4 d'octubre de 2024. Estava convençuda que arribant als 30 els canvis es limitaven a posar una espelma més al pastís d'aniversari. Però quan entres a la trentena, tens una veu interior que et diu quines han de ser les teves prioritats futures. Hem d'escoltar el nostre rellotge biològic?,... hem de canviar el cotxe per un de més útil?....Però estic segura que tu i jo, quan ens pregunten quants anys tenim, encara hem de pensar la resposta.
Programa d’entrevistes
Direcció i realització : Consol Martínez
Durada: 30 minuts
A partir de les entrevistes als personatges convidats es relataven llocs, costums i curiositats d'anys passats.
Programa cultural
Direcció i guions: Manel Cerdà
Realització tècnica: Abel Espinosa
Durada: 30 minuts
Producció basada en guions originals i en històries basades en investigacions històriques.
Programa cultural
Direcció i edició: Jordi Rodríguez
Realització tècnica: Abel Espinosa
Durada: 20 minuts
Programa realitzat per dos equips de joves provinents dels cicles de 1r i 2n de batxillerat dels centres Vedruna i IES Palamós.
Direcció i realització: Martí Sansabrià i Paco Vilallonga
Realització tècnica : Abel Espinosa
Durada : 30 minuts
Programa d'entrevistes a especialistes, cinèfils i personatges relacionats amb el món del cinema.
Programa cultural
Direcció: Manel Cerdà.
Documentació: Pere Trijueque
Realització Tècnica: Abel Espinosa
Presentació: Consol Martínez i Manel Cerdà
Durada: 25 minuts
Programa basat en els treballs de recerca de l’historiador Pere Trijueque i Fonalleras.
Programa informatiu i cultural
Direcció i realització: Pere Carreras
Durada: 30 minuts
La sèrie presenta una varietat de reportatges tractant aspectes del present i del passat de l’Empordà.
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.