Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
7 de febrer de 2025. Avui en dia donem massa veu a opinions sense fonament en els mitjans de comunicació, especialment en tertúlies i programes esportius. Es difonen teories absurdes i conspiracions sense cap rigor, i això contribueix a una societat cada cop més acrítica i desinformada. Tenim per davant un futur poc esperançador perquè la gent es conforma amb entreteniment buit en lloc de buscar un pensament més profund i crític.
6 de febrer de 2025. Avui s'estrena a la Sala Petita de La Gorga, 'Mouthfeel', la darrera representació teatral de Gespa Teatre. Durant quatre sessions entre avui i diumenge, podrem veure a l'escenari a Margarita Flaquè, Anna Benaiges i Joan Sarquella. 'Moutheel' és el nom del bar on es reuneix un matrimoni abans d'anar a una sessió de teràpia de parella. Després de trenta anys casats, un d'ells vol trencar la relació. Una situació que com a psicòloga, em trobo cada dia.
30 de gener de 2025. Aquesta setmana he reflexionat sobre el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau, un recordatori de l’horror de l’Holocaust i de la barbàrie nazi. Observo com darrerament el terme "feixisme" s’utilitza de manera exagerada per atacar certs líders occidentals, mentre es blanquegen figures com Putin o Maduro. Em preocupa que aquesta banalització fomenti la desmemòria i, en conseqüència, reforci els autèntics totalitarismes que amenacen la llibertat.
27 de gener de 2025. Avui he reflexionat sobre com de privilegiats som a casa gràcies als avis i àvies, que s’han alternat per cuidar el meu fill malalt durant quatre dies, permetent-nos seguir treballant. Però m’ha sorgit una pregunta: per què poden cuidar ara del meu net, però no van poder cuidar-me a mi quan jo era petita? El sistema ens ha portat a normalitzar aquestes dinàmiques productives que sovint ens priven de cuidar-nos. Tot i això, cuidar els nets també és cuidar els fills adults. Visca els avis i àvies disponibles i disposats.
24 de gener de 2025. Avui us parlaré de les excentricitats de Donald Trump i el seu retorn al poder, una mena de carnestoltes digne d’una sitcom americana. M’ha fet pensar en el ridícul episodi de les Freedom Fries, quan els nord-americans van rebatejar les patates fregides per castigar França pel seu rebuig a la guerra de l’Iraq. Finalment, el nom original es va restaurar, però l’episodi és un exemple perfecte de la capacitat dels EUA per fer el ridícul quan s’ho proposen. Amb Trump, sembla que tenim diversió assegurada... però sempre amb conseqüències greus pel camí.
23 de gener de 2025. Eduard Sola va generar polèmica als Premis Gaudí amb un discurs que acusava els catalans de classistes, elitistes i racistes. Tot i retractar-se després, les seves paraules van reobrir debats sobre immigració i identitat catalana, ignorant el context històric dels anys 50 i 60. Aquest tipus de narrativa, similar a la utilitzada per deslegitimar la llengua catalana en el passat, evidencia la necessitat de defensar la dignitat i la història de Catalunya davant d’atacs infundats.
20 de gener de 2025. Avui us vull fer una reflexió sobre com sovint fem les coses més per obligació, que per voluntat pròpia. A partir d’una experiència personal, m’adono de la importància de substituir el “he de” pel “jo vull”, en tot allò que no sigui imprescindible. Convido a repensar les decisions per viure amb més autenticitat i prioritzar el que realment desitgem.
16 de gener de 2025. Aquest passat dilluns ens va deixar el periodista palamosí Pere Subirana i Pirla, als 54 anys. Va ser una persona que de ben petit va mostrar la seva inquietud pel món periodístic i va ser un bon professor de generacions futures. Una persona que a banda de ser un bon comunicador i narrador, tenia un criteri periodístic com he vist en molt poques persones. Descansi en pau, Pere.
14 de gener de 2025. Vivim tan immersos en la crítica, la queixa i la protesta, que en els establiments trobem fulls de reclamació a la nostra disposició. Si demanem un full de felicitació, els dependents no saben ni quina cara posar. Tenim més tendència a fer comentaris negatius que positius. Practicar l'agraïment i la felicitació, encara que sigui de coses quotidianes, et transforma de veritat.
8 de gener de 2025. Hores d'ara encara no sabem si Dani Olmo i Pau Víctor podran jugar amb el Barça el que resta de temporada. El que sí sabem és que el ridícul que ha fet la directiva encapçalada per Joan Laporta ha estat d'uns dimensions estratosfèriques, només comparables amb algunes de les seves manifestacions i actuacions públiques.
19 de desembre de 2024. Aquest Nadal torna una de les tradicions palamosines més nadalenques de la darrera dècada, i això només pot ser una bona notícia. Els Pastorets dels Showboys és una tradició que uneix cultura i humor, sàtira política i actualitat municipal. 18 edicions del clàssic de Folch i Torres amb l’adaptació que modifica alguns del quadres de l’obra original, incorporant temes d’actualitat que la fan més propera a l’espectador.
11 de desembre de 2024. La caiguda del règim de Bashar al-Àssad podria semblar positiva per als qui desitgem un món lliure de dictadors, però la situació a Síria és incerta i potencialment més perillosa. Els insurgents, vinculats a Al Qaeda, podrien tenir intencions d’instaurar un califat en un país que és un complex mosaic d’ètnies i religions. Ara, el territori està dividit entre grups amb interessos divergents, mentre actors com Iran, Rússia, Israel i la UE miren de posicionar-se en el nou escenari.
10 de desembre de 2024. Avui vull desmuntar prejudicis i posar llum sobre què són les relacions obertes. Per a mi, es tracta d’un vincle flexible i sincer, basat en la lleialtat, l’honestedat i la comunicació constant. No és fàcil, requereix treballar emocions com la gelosia i desafiar normes tradicionals, però permet una connexió autèntica amb la persona que estimes. No és millor ni pitjor que altres models, però és igual de vàlid. He viscut aquesta experiència i puc dir que és un acte profund d’autoconeixement i llibertat.
5 de desembre de 2024. En Roy Opgard és un assassí en sèrie de manual. El seu germà Carl no és millor que ell. L'excusa és que maten quan no hi ha més remei i que, per norma, ho fan en defensa pròpia. En Roy i en Carl són els protagonistes d'El rei d'Os", l'última novel·la de Jo Nesbø. Una novel·la que ens parla d'abusos sexuals, de drogues, de suborns, de poder i desig, de lleialtat i també d'amors impossibles. El llibre té 446 pàgines i l'ha publicat Proa.
4 de desembre de 2024. El polítoleg palamosí Marc Gafarot posa en dubte la reforma del model de finançament per a Catalunya acordada entre PSC i ERC. Més que un concert econòmic singular per a Catalunya, Gafarot el veu com un nou capítol del ‘Café para todos’.
2 de desembre de 2024. Sense cap mena de dubte, eres el llop de mar més llop de mar que mai he conegut ni coneixeré. Un capità Haddock quasi de manual. Una de les relacions que més em va fer de créixer de cop, de les que he tingut fins ara. Amb tu vaig aprendre a posar límits, a fer escoltar la meva veu, a lluitar pel que era difícil i remarcar si alguna cosa era injusta.
27 de novembre de 2024. Un reportatge emès la passada setmana per TV3 ha fet emergir, el que sembla la veritable cara del compositor José Luis Ortega Monasterio, autor d'havaneres tan reconegudes com "El meu avi" o "El canó de Palamós". Esperem que el jutge insubornable i suprem com és el pas del temps, acabi posant les coses al seu lloc.
22 de novembre de 2024. Per motius de feina, un cop al mes vaig a Barcelona. Deixo el cotxe a Caldes i agafo al tren que em deixa a Plaça Catalunya. Segur que ja us imagineu que vull queixar-me de com de malament va la Renfe. I el que és pitjor, que tenim normalitzat que funciona malament. No em vull ni imaginar el calvari que passa la gent que l'agafa cada dia.
21 de novembre de 2024. No hi ha dubte que la dreta espanyola és molt dolenta amb Catalunya, o per dir-ho de forma més diplomàtica, els seus interessos difícilment coincideixen amb els nostres. També hem de tenir clar que l'esquerra espanyola és igual o pitjor que la terrible dreta. Que et promet el què faci falta per tal d'entabanar-te i després no complir res de res.
20 de novembre de 2024. Una dona que té ansietat. Un matrimoni amb una filla que s'esllavissa per moments. I silencis, molts silencis. Les paraules, si s'escau, millor escrites; per deixar constància de tot. Ens les fa arribar, en primera persona, la Lucía, protagonista del grandíssim "Diario de un incendio", de Desirée Baudel. El llibre té 221 pàgines i l'ha publicat Tres hermanas.
19 de novembre de 2024. L'altre dia vaig veure a l'hora del pati, un dels meus alumnes que quan anava corrent i sense voler, va topar amb un altre nen. Automàticament li va demanar disculpes i el va acompanyar a posar-se aigua a la font del pati, per després sortir els dos corrents com si no hagués passat res. Com és possible que amb el pas del temps, demanar perdó ens costi tant!
18 de novembre de 2024. Avui vull compartir amb vosaltres una reflexió que vaig fer l'altre dia amb els meus amics. Tinc molt clar que sé quins són els bons amics en els moments complicats. Però no hem de oblidar que els bons amics també són els que comparteixen estones d'alegria i felicitat. No ho banalitzem i valorem les amistats, també en els bons moments i quan sebla que tot és més senzill.
15 de novembre de 2024. La pitjor corrupció que hi ha és la de les idees. Fins i tot, per damunt de l'econòmica. Perquè corrompre el teu pensament i tot el que implica de compromís amb la ciutadania no només empastifa l'acció pública dels dirigents, també genera una enorme frustració i descontentament social.
14 de novembre de 2024. El diumenge 17 de novembre, la Colla Gegantera de Palamós celebren els 50 anys dels gegants nous de la Vila. Aquestes figures immenses, rígides i reials, tenen quelcom que deixa garratibat als més petits de casa. El seu ball al compàs i el volar dels seus vestits quan giren sobre si mateixos, fa que les criatures obrin una boca de pam i sempre en vulguin més. És un espectacle rodó, perquè a banda d’aquests personatges que per si sols ja fan embadalir, van acompanyats de música. A casa, és el combo perfecte.
13 de novembre de 2024. Sempre que m'acomiado d'una persona els hi dic, "fins aviat". Dir 'adéu" és una manera d'acomiadar-se per darrera vegada d'una persona i aquesta és una situació que em porta a un terrible comiat d'ara fa 12 anys. Una cançó que he escoltat avui m'ha fet veure que aquest "adéu", serà un "fins aviat", perquè tard o d'hora, ens tornarem a trobar.
12 de novembre de 2024. L'any 1966 s'estrenava una pel·lícula, traduïda al castellà com "El bueno, el feo y el malo". Si ara fem un sil·logisme amb el què ha passat a València fa dues setmanes, tinc clar qui ocupa cada lloc. Els bons, no hi ha dubte, la gent i voluntaris. Els lletjos, els inútils dirigents polítics que han fet una gestió nefasta de la situació. I els dolents, els empresaris que han obligat a romandre a la feina als treballadors fins que van quedar negats per l'aigua.
11 de novembre de 2024. Aquest és el primer comentari que faig després de la devastadora situació que ha viscut València amb la Dana, el passat 29 de novembre. Si volem ajudar, parlem directament amb les persones que necessiten ajuda. I recordem l'acrònim PAS, sempre que hi hagi una situació d'emergència. Protegir, avisar i socórrer. Perquè si no ens protegim, no podrem arribar a socórrer a ningú.
7 de novembre de 2024. L'abril de l'any 2011, l'aleshores president dels Estats Units, Barack Obama, va fer befa de Donald Trump en un sopar de corresponsals a la mateixa Casa Blanca. Obama ridiculitzava a Trump per qüestionar la seva partida de naixement, doncs només els nats als Estats Units, poden ser presidents.
5 de novembre de 2024. En Jordi Padrosa escriu una carta oberta a Hansi Flick. En Jordi, com molts culers, no sap ni per on començar per agrair a l’entrenador alemany del Barça que, en tants pocs mesos, hagi aconseguit recuperar la il·lusió i la rauxa dels barcelonistes. Amb una plantilla pràcticament adolescent, un bon joc trepitant i materialitzat en majúscules amb les golejades davant el Bayern i el Madrid.
4 de novembre de 2024. Coincidint amb el seu mil·lenari, Martí Gironell ens torna a portar fins a Montserrat, que ja va aparèixer fugaçment a "L'arqueòleg". "La muntanya del tresor" l'ha publicada l'editorial Columna i entre altres coses, ens explica un capítol poc conegut del monestir, que es va salvar pels pèls de ser cremat i de desaparèixer per sempre més.
Gènere: Musical
Direcció i presentació: Isidor Arjona, Abel Espinosa, Pere Martí i Óliver Martín
Durada: 60 minuts
Els programes de llistes d'éxits de l'emissora. Conduïts per diferents locutors-col·laboradors, va ser present a les graelles de les diferents programacions des de 1990 fins 2001.
Programa musical
Direcció i realització: Jordi Prat
Durada: 60 minuts
Una sèrie de col·leccionista amb peces dedicades a figures tan diferents com Frank Sinatra, David Alvin o Bob Dylan.
Programa musical
Direcció i presentació: Xavi Montalban
Durada: 120 minuts
Programa musical especialitzat en la música ska, reaggae i oi! Aquest és un dels programes que més s'ha mantingut en antena a la graella del cap de setmana. En el decurs del programa s'informava de l'agenda de concerts organitzats a les comarques gironines, amb grups dels estils de música que tractava el programa.
Equip: Jordi Carreras (97)
Jaume Tauler (98)
Manel Cerdà - Abel Espinosa - Marta Castelló - Cristina Rodríguez (99-01)
Durada: 30 minuts
Programa dedicat a la música a través de diferents seccions amb contingut, com entrevistes, llistes internacionals d'éxits, etc.
Programa d’entreteniment.
Dirigit i presentat per Manel Cerdà
Veus: Marina Antúnez, Isabel Verdaguer
Realització tècnica: Abel Espinosa
Durada: 30 minuts
Reportatges, entrevistes, flashos informatius i consells sobre el món gastronòmic de la comarca.
Programa cultural
Direcció i realització: Pere Carreras
Durada: 20 minuts
Una sèrie sobre viatges a través del testimoni de viatgers que expliquen les anècdotes i les experiències viscudes amb consells pràctics per als qui decideixen fer un viatge i la producció musical al voltant d’estils i temes relacionats amb el viatge.
Programa musical
Direcció i realització: Jordi Prat
Durada: 60 minuts
Un bon guió al servei de la música menys popular però que té el comú denominador de la qualitat.
Programa d’entrevistes
Idea original: Manel Cerdà
Direcció i Realització : Consol Martínez
Realització tècnica : Abel Espinosa i Óliver Martín
Durada: 30 minuts
L'entrevista a una persona de Palamós, sense cap projecció ni càrrec, desconeguts per la gran majoria, però amb coses per explicar.
Programa informatiu de divulgació
Dirigit i presentat: Josep Vilanova. Biòleg.
Programa informatiu i divulgatiu
Durada: 30 minuts
La sèrie presentava, a través de blocs informatius i d’entrevistes, diferents temes. Residus, energies alternatives, espais naturals, etcètera.
Programa d’entrevistes
Realitzador de l’espai: Gerard Prohias
Realització tècnica: Joan Cama (1997), Abel Espinosa (2002)
Durada: 30 minuts
Sèrie de programes del gènere d'entrevistes amb postproducció. Estrenat durant la programació de 1997. Guanyador del Premi Memorial Ignasi Ponti de l’any 1998.
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.