Cafè amb llet (2022 - 2025)

Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
Carlos Ribas - "Un dilluns normal?"
29 d'abril de 2025.
Ahir semblava un dilluns qualsevol, però tot va canviar quan va saltar la llum. Al principi pensava que era una avaria puntual, però de seguida es va veure que era un apagada general que afectava tota Espanya i Portugal, i parts de França. Enmig del desconcert, vaig sentir por i impotència: trens aturats, gent atrapada, hospitals sense llum... Tot depèn de l’electricitat i em vaig adonar de com n’estem de lligats. Ens vam veure obligats a tornar al món analògic: espelmes, ràdios i fogons. Al final, va ser la ràdio i no les xarxes socials, qui ens va mantenir connectats i informats.
Núria Lisbona - "Ressaca de Sant Jordi"
25 d'abril de 2025.
Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, el meu dia preferit de l’any. M’encanta veure com la festa s’allarga amb actes previs, revetlles i activitats per a tothom. Malgrat les aglomeracions i les presses per escollir un llibre, res no supera la il·lusió de la rosa feta pel meu fill o la màgia d’un dia dedicat als llibres i l’amor. Em fa feliç pensar en algú i dir-li amb un detall: “Avui he pensat en tu”. Sant Jordi és una festa que omple tot de vida i que ens recorda que llegir ens fa més lliures.
Marc Gafarot - "El Papa Francesc"
23 d'abril de 2025.
Aquest dilluns ens ha deixat el Papa Francesc. Un home senzill i sincer, que tot i no ser el revolucionari que alguns esperaven, sí que va obrir interrogants importants dins l’Església. M’ha impressionat el seu compromís amb la justícia social i la seva actitud clara contra la pederàstia, molt més ferma que la d’altres papes. Malgrat ser vist com a divisori per alguns, va plantar cara a poders interns com l’Opus Dei. Va connectar amb el món modern, parlant d’ecologia, tecnologia i els més desafavorits. Potser el seu llegat més gran ha estat recordar-nos que l’Església ha de ser, sobretot, la dels pobres. Descansi en pau.
Marc Gafarot - "La majoria d'edat de Sánchez"
16 d'abril de 2025.
El Govern de Sánchez proposa el vot als 16 anys per desviar l’atenció dels problemes reals, una mesura poc estesa i que podria afavorir l’extrema dreta. També aprofita els 50 anys de la mort de Franco per reescriure la Transició i blanquejar figures com Joan Carles I. Mentrestant, Catalunya continua sense avenços en finançament, rodalies o autodeterminació. Tot plegat, una gran farsa.
Marc Gafarot - "El dictat de Trump"
9 d'abril de 2025.
Estem vivint temps estranys i confusos. Aquesta setmana, he vist com la crisi bursària i les decisions de Trump sacsegen l’ordre econòmic global. Em sorprèn veure com el president dels EUA renega del lliure mercat i defensa el proteccionisme, mentre països comunistes com Vietnam fan el contrari. Em desconcerta aquest món on els aliats es tracten com enemics i viceversa. Trump sembla voler reescriure les regles globals, posant el focus en desafiar la Xina, com si volgués marcar un nou dictat mundial. Tot plegat, em fa pensar que no entenem res de res.
Marc Gafarot - "Borbonejant"
2 d'abril de 2025.
Crec que el rei emèrit Joan Carles I ha estat un personatge marcat per la corrupció, els escàndols i els privilegis. Va trair el seu propi pare acceptant la successió il·legítima de Franco i, un cop rei, es va enriquir gràcies a comissions i negocis dubtosos. La seva vida ha estat plena d’excessos, tant econòmics com personals, amb una impunitat absoluta durant dècades. Ara, en un gir sorprenent, ha decidit demandar Miguel Ángel Revilla per injúries, com si volgués netejar el seu nom mentre, en realitat, continua destruint-lo. Sembla que, fins al final, no deixarà de “borbonejar”.
Núria Lisbona - "Em pixo en el miracle de la vida"
31 de març de 2025.
La setmana passada vaig viure una situació inesperada: a causa d'una tos persistent per un virus llarg, em vaig pixar a sobre sense adonar-me’n. Espantada, vaig anar a urgències, pensant que era líquid amniòtic, però només era pipi. Aquesta experiència em va fer reflexionar sobre com es minimitzen les conseqüències físiques de la maternitat, com la incontinència i altres seqüeles del part. Malgrat tot, agraeixo al meu cos la capacitat de crear vida i connecto amb la seva força sense romantitzar-ho.
Marc Gafarot - "La Catalunya Nord"
27 de març de 2025.
La setmana passada vaig estar al Capcir amb amics del nord de Catalunya i vam parlar sobre la polèmica actitud del delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Persson. Aquest es nega a utilitzar el terme "Catalunya Nord", al·legant la denominació oficial francesa, però en realitat, ho fa per submissió i jacobinisme. La seva postura és una mostra de menyspreu envers la cultura i la història compartida amb el Rosselló. Un delegat de la Generalitat hauria de fomentar els lligams entre els dos costats del Pirineu, no reforçar les barreres imposades per l’Estat francès.
Jordi Padrosa - "La finestra d'Overton"
25 de març de 2025.
La finestra d'Overton explica com les opinions públiques canvien i com algunes idees abans impensables es tornen acceptables. Joseph Overton va desenvolupar aquesta teoria, destacant que els polítics han d’adaptar-se a les opinions socials per mantenir suport. Si una política no encaixa dins la finestra, es pot intentar moure-la mitjançant estratègies com la persuasió pública. Un exemple és la legalització del matrimoni homosexual a Espanya el 2005. Però aquesta manipulació també pot portar la societat cap a idees més extremes. Per això em pregunto: realment són absurditats les declaracions d’Elon Musk i Trump, o intenten moure la finestra cap a la dreta?
Núria Lisbona - "Pantalles zero"
24 de març de 2025.
He reflexionat molt sobre la decisió de no exposar el meu fill de 3 anys a pantalles, tot i que em fa vergonya dir-ho en veu alta. La pressió social és gran: he sentit que els nens sense dibuixos poden quedar aïllats o perdre temes de conversa. Però en una trobada amb altres famílies, la meva parella i jo vam viure aquesta situació i ens vam adonar que no passa res per no conèixer certs personatges. Els infants igualment els identifiquen per l’entorn. Ara, veig clar que no cal sentir-me malament per seguir el que creiem millor per al nostre fill.
Marc Gafarot - "Europa i la seva seguretat"
21 de març de 2025.
Si volem la pau, hem d’estar preparats per defensar-la. Això implica no només invertir en seguretat i defensa, sinó també reeducar la societat sobre els perills reals que ens envolten. Els països veïns de Rússia ho saben bé, després de segles de dominació i amb un Putin que ressuscita la lògica de la Guerra Freda. A escala global, el món s’allunya dels valors occidentals, amb l’auge de règims autoritaris a Rússia, la Xina i el món islàmic. Europa, cada cop més feble i indecisa, ha de reaccionar si vol evitar ser relegada en aquest nou ordre mundial.
Marc Gafarot - "El dret a l'autodeterminació"
14 de març de 2025.
Les eleccions a Groenlàndia em fan reflexionar sobre el dret d’autodeterminació, sovint mal entès com a sinònim d’independència. Aquest dret permet tant la separació, com en el cas de l'antiga Txecoslovàquia, com la integració, com va passar amb Alemanya. Alguns estats el reconeixen parcialment, mentre que d’altres el neguen a nacions com Catalunya o el Quebec. Groenlàndia, amb una autonomia gairebé total, podria esdevenir independent, però el seu futur està marcat per la geopolítica i l’interès de potències com els Estats Units, Rússia o la Xina.
Núria Lisbona "5 anys de l'Estat d'alarma"
13 de març de 2025.
Avui fa just cinc anys va començar un període surrealista i dur amb el confinament per la Covid-19. Encara recordo el dolor i les injustícies que va deixar: infàncies robades, dones tancades amb els seus agressors, embarassos i parts en soledat, empreses enfonsades i famílies separades per sempre. Cinc anys després, encara em pregunto com vam seguir endavant sense assimilar bé tot el dolor. Tenim el deure de parlar-ne, d’analitzar el que vam viure i de reparar el que es va trencar. Perquè, malgrat els eslògens optimistes, no estic segura que haguem après tot el que hauríem d’haver après.
Marc Gafarot - "Cómo hemos dejado crecer esto?"
7 de març de 2025.
Aquesta setmana, la política espanyola ha estat, com sempre, convulsa, especialment pel debat sobre la no-delegació de competències en immigració i seguretat a Catalunya. També ha destacat el retorn d'una part de La Caixa a Catalunya, fet que hauria de ser vist com un signe d'estabilitat, però que l'espanyolisme interpreta com una amenaça. Un menyspreu sistemàtic cap a Catalunya i com, històricament, qualsevol acord polític català ha estat rebut amb retrets i acusacions.
Marc Gafarot - "Podemos"
28 de febrer de 2025.
Aquest partit, que es presentava com a renovador de la política, ha acabat protagonitzant escàndols relacionats amb el mateix masclisme que deia combatre. Els seus líders han exhibit actituds de poder i prepotència en l’àmbit sexual, mentre les seves formacions polítiques han actuat amb contradiccions evidents. Això fa dubtar si el seu feminisme és real o només una eina d’oportunisme. Al final, el seu llegat sembla més un camí per desfer que no pas per seguir.
Núria Lisbona - "Jo hi era"
21 de febrer de 2025.
Avui no puc parlar d’una altra cosa que no sigui el Carnaval de Palamós. Per en Quinta i la Sandra, aquest és l’últim dia abans de ser reis, un moment que recordaran sempre. Demà, quan surtin a l’escenari, trobaran el públic més entregat i només hauran de gaudir. Tot l’esforç fet només té sentit si ho viuen amb intensitat. A mitjanit, sentiran alleujament i podran assaborir cada instant del Carnaval. Com a Brava, m’emociona veure la Sandra com a reina, perquè aquest regnat el sentim més nostre que mai.
Marc Gafarot - "Llegir malament"
20 de febrer de 2025.
No me n'amago de dir que sóc dels que ha beneït, això sí, sense gaire passió, el retorn de Trump a la Casa Blanca, pensant que l?alternativa era encara pitjor. Però això no vol dir perdre l?esperit crític, i ara, amb les seves declaracions sobre Ucraïna, sembla que els Estats Units estan girant l?esquena a Kíiv i comprant el discurs del Kremlin. Això recorda els pitjors episodis de la Guerra Freda, quan la URSS manipulava la realitat a favor seu. Rússia no ha estat mai un aliat fiable i Trump s?equivoca si creu que pot confiar-hi per enfrontar-se a la Xina.
Núria Lisbona - "El punt mig"
18 de febrer de 2025.
Sento que estem atrapats entre dos extrems: el silenci absolut i l'excés d'informació que ens aclapara. Com podem parlar de temes sensibles, com la maternitat, la malaltia o la pèrdua, sense quedar atrapats en la por o la necessitat de fer bandera de les nostres experiències? Em preocupa la idea que, per haver viscut alguna cosa, estiguem obligades a compartir-la per ajudar altres dones. No li devem a la societat les nostres vivències si no ens suma fer-ho. Com a psicòloga, crec en el poder de compartir, però també en la importància de preguntar-nos per què i per a qui ho fem.
Berta Arquer - Ser mare o tenir fills?
17 de febrer de 2025.
El meu camí cap a la maternitat no va ser com me l’havien explicat. Amb el temps, he entès que hi ha dues maneres de viure-la: voler ser mare o voler tenir fills. Jo pertanyo al segon grup, i això m’hauria estalviat molta frustració. Els primers anys, quan la criança era només supervivència, em sentia desconnectada, però tot va canviar quan el meu fill va començar a comunicar-se. Va ser aleshores quan vaig sentir que realment exercia com a mare. Hi ha moltes formes de viure la maternitat, i totes són vàlides.
Marc Gafarot - "La pax americana"
14 de febrer de 2025.
No em sona gens bé l'anunci d'inici de converses de pau fet per Donald Trump. Em sembla frívol el mitjà utilitzat i preocupant el fet que pugui donar carta blanca a Rússia per actuar amb impunitat en la seva àrea d'influència. Aquesta pau recorda els acords de Múnich amb Hitler, debilitant els països que defensen la veritable estabilitat mentre encoratja la Rússia de Putin. A més, l’actitud de Trump posa en perill l'OTAN i l'aliança transatlàntica, fonamentals per a la seguretat europea. Europa ha viscut massa temps sota la "Pax Americana" sense preparar-se per la seva pròpia defensa, i ara en paguem les conseqüències.
Carlos Ribas - "Dia Mundial de la Ràdio"
13 de febrer de 2025.
Avui és el Dia Mundial de la Ràdio. Un mitjà de comunicació, la ràdio, que acaba de celebrar el seu centenari al nostre país. Va ser el 14 de novembre de 1924 quan es van fer les primeres emissions d'EAJ-1, a càrrec dels membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió. Avui, en aquest espai d'opinió matinal, recollim la veu de diferents locutos que ens expliquen què és per a ells la ràdio.
Marc Gafarot - "Un realista informat"
7 de febrer de 2025.
Avui en dia donem massa veu a opinions sense fonament en els mitjans de comunicació, especialment en tertúlies i programes esportius. Es difonen teories absurdes i conspiracions sense cap rigor, i això contribueix a una societat cada cop més acrítica i desinformada. Tenim per davant un futur poc esperançador perquè la gent es conforma amb entreteniment buit en lloc de buscar un pensament més profund i crític.
Núria Lisbona - Nit d'estrena
6 de febrer de 2025.
Avui s'estrena a la Sala Petita de La Gorga, 'Mouthfeel', la darrera representació teatral de Gespa Teatre. Durant quatre sessions entre avui i diumenge, podrem veure a l'escenari a Margarita Flaquè, Anna Benaiges i Joan Sarquella. 'Moutheel' és el nom del bar on es reuneix un matrimoni abans d'anar a una sessió de teràpia de parella. Després de trenta anys casats, un d'ells vol trencar la relació. Una situació que com a psicòloga, em trobo cada dia.
Marc Gafarot - "La desmemòria"
30 de gener de 2025.
Aquesta setmana he reflexionat sobre el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau, un recordatori de l’horror de l’Holocaust i de la barbàrie nazi. Observo com darrerament el terme "feixisme" s’utilitza de manera exagerada per atacar certs líders occidentals, mentre es blanquegen figures com Putin o Maduro. Em preocupa que aquesta banalització fomenti la desmemòria i, en conseqüència, reforci els autèntics totalitarismes que amenacen la llibertat.
Núria Lisbona - "Disponibles i disposats"
27 de gener de 2025.
Avui he reflexionat sobre com de privilegiats som a casa gràcies als avis i àvies, que s’han alternat per cuidar el meu fill malalt durant quatre dies, permetent-nos seguir treballant. Però m’ha sorgit una pregunta: per què poden cuidar ara del meu net, però no van poder cuidar-me a mi quan jo era petita? El sistema ens ha portat a normalitzar aquestes dinàmiques productives que sovint ens priven de cuidar-nos. Tot i això, cuidar els nets també és cuidar els fills adults. Visca els avis i àvies disponibles i disposats.
Jordi Padrosa - "Freedom fries"
24 de gener de 2025.
Avui us parlaré de les excentricitats de Donald Trump i el seu retorn al poder, una mena de carnestoltes digne d’una sitcom americana. M’ha fet pensar en el ridícul episodi de les Freedom Fries, quan els nord-americans van rebatejar les patates fregides per castigar França pel seu rebuig a la guerra de l’Iraq. Finalment, el nom original es va restaurar, però l’episodi és un exemple perfecte de la capacitat dels EUA per fer el ridícul quan s’ho proposen. Amb Trump, sembla que tenim diversió assegurada... però sempre amb conseqüències greus pel camí.
Marc Gafarot - "El discurs dels Gaudí"
23 de gener de 2025.
Eduard Sola va generar polèmica als Premis Gaudí amb un discurs que acusava els catalans de classistes, elitistes i racistes. Tot i retractar-se després, les seves paraules van reobrir debats sobre immigració i identitat catalana, ignorant el context històric dels anys 50 i 60. Aquest tipus de narrativa, similar a la utilitzada per deslegitimar la llengua catalana en el passat, evidencia la necessitat de defensar la dignitat i la història de Catalunya davant d’atacs infundats.
Núria Lisbona - "Jo vull"
20 de gener de 2025.
Avui us vull fer una reflexió sobre com sovint fem les coses més per obligació, que per voluntat pròpia. A partir d’una experiència personal, m’adono de la importància de substituir el “he de” pel “jo vull”, en tot allò que no sigui imprescindible. Convido a repensar les decisions per viure amb més autenticitat i prioritzar el que realment desitgem.
Marc Gafarot - "Pere Subirana"
16 de gener de 2025.
Aquest passat dilluns ens va deixar el periodista palamosí Pere Subirana i Pirla, als 54 anys. Va ser una persona que de ben petit va mostrar la seva inquietud pel món periodístic i va ser un bon professor de generacions futures. Una persona que a banda de ser un bon comunicador i narrador, tenia un criteri periodístic com he vist en molt poques persones. Descansi en pau, Pere.
Núria Lisbona - "Full de felicitació"
14 de gener de 2025.
Vivim tan immersos en la crítica, la queixa i la protesta, que en els establiments trobem fulls de reclamació a la nostra disposició. Si demanem un full de felicitació, els dependents no saben ni quina cara posar. Tenim més tendència a fer comentaris negatius que positius. Practicar l'agraïment i la felicitació, encara que sigui de coses quotidianes, et transforma de veritat.

Sèries

  • Top25 - Top15 (1990 - 2001)
    Gènere: Musical Direcció i presentació: Isidor Arjona, Abel Espinosa, Pere Martí i Óliver Martín Durada: 60 minuts Els programes de llistes d'éxits de l'emissora. Conduïts per diferents locutors-col·laboradors, va ser present a les graelles de les diferents programacions des de 1990 fins 2001.
  • La taverna de l'Irlandès (2001 - 2003)
    Programa musical Direcció i realització: Jordi Prat Durada: 60 minuts Una sèrie de col·leccionista amb peces dedicades a figures tan diferents com Frank Sinatra, David Alvin o Bob Dylan.
  • Skandal (1994 - 2007)
    Programa musical Direcció i presentació: Xavi Montalban Durada: 120 minuts Programa musical especialitzat en la música ska, reaggae i oi! Aquest és un dels programes que més s'ha mantingut en antena a la graella del cap de setmana. En el decurs del programa s'informava de l'agenda de concerts organitzats a les comarques gironines, amb grups dels estils de música que tractava el programa.
  • Pentagrama (1997 - 2001)
    Equip: Jordi Carreras (97) Jaume Tauler (98) Manel Cerdà - Abel Espinosa - Marta Castelló - Cristina Rodríguez (99-01) Durada: 30 minuts Programa dedicat a la música a través de diferents seccions amb contingut, com entrevistes, llistes internacionals d'éxits, etc.
  • Marinesca (2001 - 2003)
    Programa d’entreteniment. Dirigit i presentat per Manel Cerdà Veus: Marina Antúnez, Isabel Verdaguer Realització tècnica: Abel Espinosa Durada: 30 minuts Reportatges, entrevistes, flashos informatius i consells sobre el món gastronòmic de la comarca.
  • Les Kimbambes (2002 - 2004)
    Programa cultural Direcció i realització: Pere Carreras Durada: 20 minuts Una sèrie sobre viatges a través del testimoni de viatgers que expliquen les anècdotes i les experiències viscudes amb consells pràctics per als qui decideixen fer un viatge i la producció musical al voltant d’estils i temes relacionats amb el viatge.
  • Històries viscudes (1998 - 2007)
    Programa musical Direcció i realització: Jordi Prat Durada: 60 minuts Un bon guió al servei de la música menys popular però que té el comú denominador de la qualitat.
  • Gent (1997-1999)
    Programa d’entrevistes Idea original: Manel Cerdà Direcció i Realització : Consol Martínez Realització tècnica : Abel Espinosa i Óliver Martín Durada: 30 minuts L'entrevista a una persona de Palamós, sense cap projecció ni càrrec, desconeguts per la gran majoria, però amb coses per explicar.
  • Naturalment (1997 - 1998)
    Programa informatiu de divulgació Dirigit i presentat: Josep Vilanova. Biòleg. Programa informatiu i divulgatiu Durada: 30 minuts La sèrie presentava, a través de blocs informatius i d’entrevistes, diferents temes. Residus, energies alternatives, espais naturals, etcètera.
  • Hostes vindran (1997- 2003)
    Programa d’entrevistes Realitzador de l’espai: Gerard Prohias Realització tècnica: Joan Cama (1997), Abel Espinosa (2002) Durada: 30 minuts Sèrie de programes del gènere d'entrevistes amb postproducció. Estrenat durant la programació de 1997. Guanyador del Premi Memorial Ignasi Ponti de l’any 1998.

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...