Cafè amb llet (2022 - 2026)

Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
Berta Arquer "Croissant caché"
25 de novembre de 2025.
He descobert la teoria del croissant caché, nascuda d’una anècdota amb un amic que deia que el seu cafè era car… però mai mencionava el croissant que l’acompanyava. Aquesta metàfora m’ha fet veure que sovint, quan expliquem problemes o conflictes, només parlem del "cafè", el que queda bé o és visible, i amaguem el “croissant", allò realment important que dona sentit a la història. A la vida, a les relacions i a les emocions, tots tenim croissants amagats que expliquen el que no quadra. La clau és aprendre a preguntar-nos “on és el croissant?” per entendre’ns millor i viure amb més honestedat.
Diana Camps "Hormones al límit (i totes sota el mateix sostre)"
24 de novembre de 2025.
Soc una dona que viu en plena revolució hormonal: el meu cos ha decidit fer vaga i jo intento adaptar-m’hi amb humor. Entre fogots, suor i canvis d’humor, conviu a casa meva una altra tempesta: la dels meus fills adolescents. Mentre ells descobreixen qui són, jo aprenc a deixar anar qui era. Hi ha dies intensos, plens de riures i llàgrimes alhora, però també moments preciosos que em recorden que encara serveixo d’inspiració. Al final, entenc que la menopausa i l’adolescència no són guerres, sinó processos de transformació, i que aquesta calor que sento potser és la meva pròpia força tornant a bategar.
Marc Gafarot "Franco, presente!"
21 de novembre de 2025.
Aquesta setmana fa cinquanta anys de la mort de Franco, una figura que va marcar Espanya amb la dictadura i un llegat que encara pesa. Reflexiono sobre com ell mateix sabia que el seu règim moriria amb ell i que la democràcia acabaria imposant-se, tot i voler garantir la unitat d’Espanya a qualsevol preu. Després, el rei Joan Carles va seguir aquest mandat, deixant de banda els nacionalismes basc i català. L’esquerra també hi té part de culpa, perquè va contribuir a mantenir aquesta “unitat sagrada”. I ara, veient el caos polític actual, entenc que alguns joves idealitzin aquell ordre, encara que jo continuo pensant que la llibertat és el bé més preuat.
Diana Camps "Escoltar la nena per salvar la dona"
17 de novembre de 2025.
Recordo la meva infància i torno a aquells moments de por i confusió que vaig viure amb algú que m’hauria d’haver cuidat. Durant anys vaig callar, atrapada pel dolor, la vergonya i la culpa, sense entendre del tot què m’havia passat. Ara sé que aquell mal no em defineix, que la meva essència és més forta que el que vaig patir. Escric això per trencar el silenci, per recordar que parlar allibera i que la sanació és possible. No estem soles: hi ha llum i llibertat quan decidim donar veu al nostre dolor.
Marc Gafarot "Pax Soleris"
14 de novembre de 2025.
He observat amb desànim com la política espanyola s’ha tornat un espai de polarització crònica que fa impossible el funcionament normal de les institucions. Veig com el dogmatisme i la crispació substitueixen el debat i l’acord, tant a escala estatal com al nostre país. Per això em sorprèn encara més el cas de Calonge-Sant Antoni, on l’alcalde Jordi Soler ha sabut crear una coalició amplíssima i pragmàtica que desafia els tòpics i les trincheres ideològiques. M’admira com, sense majories absolutes, ha consolidat una “Pax Soleris” on pràcticament tothom hi té cabuda. I penso que, si es vol estabilitat, potser convindria mirar més models així.
Anna Segura "Contagi emocional"
11 de novembre de 2025.
Soc l’Anna, tinc 22 anys i m’apassiona parlar sobre com les relacions, especialment les amistats, influeixen en qui som. Crec que els amics tenen un poder enorme: poden ajudar-te a créixer o, si no son els adequats, frenar-te. Quan compartim temps amb algú, acabem adoptant parts de la seva manera de ser, i això no és falsedat, sinó connexió. Cada amic et revela una part diferent de tu mateix, sovint una que tenies amagada. Per això considero essencial envoltar-me de persones que m’impulsin i revisar de tant en tant quines amistats em fan bé i quines no, perquè això pot canviar completament el rumb de la meva vida.
Diana Camps "La veueta"
10 de novembre de 2025.
Soc l’Elias, un noi de 14 anys que sempre ha sentit que dins meu hi havia alguna cosa especial que no sabia ben bé com mostrar. Mentre els altres jugaven a futbol o feien música, jo m’asseia al parc amb el meu quadern digital i creava històries visuals amb els petits detalls del món. Sovint em sentia sol i incomprès, perquè ningú entenia el que feia. Però una veueta dins meu em deia que continués creant, i així ho vaig fer. Amb el temps, aquell impuls interior es va convertir en un projecte que em va ajudar a connectar amb els altres i a descobrir qui sóc realment.
Maria Cantorné "El mal llunyà"
7 de novembre de 2025.
Soc una apassionada del True Crime i puc escoltar una i altra vegada els mateixos relats sobre assassinats, fascinada per cada detall. Tot i això, sovint em pregunto com pot ser que ens agradi tant escoltar històries tan cruels i inhumanes. Em captiva intentar entendre què porta algú a creuar la línia irreparable de llevar la vida a un altre. Però el que més em desconcerta és adonar-me que hem après a consumir el dolor aliè com si fos entreteniment, sense deixar-nos commoure. Potser el veritable misteri no és el crim en sí, sinó la nostra capacitat d?escoltar la mort amb indiferència.
Marc Gafarot "País Valencià: corrupció i tansemenfotisme"
6 de novembre de 2025.
Estic completament decebut amb el president del País Valencià, Carlos Mazón. Tot un exemple d’incompetència i mancat de principis. Veig com es repeteix la mateixa corrupció i frivolitat que ja havíem patit amb dirigents populars valencians del passat. Em dol especialment el menyspreu constant cap a la nostra llengua i cultura, com si renunciar-hi fos un signe de progrés. Mazón em sembla un personatge vulgar, més preocupat pels seus interessos que pel benestar del seu poble.
Núria Lisbona "Un paradís sense jet-lag"
5 de novembre de 2025.
Des que vaig visitar les Illes Canàries fa nou anys, m’han quedat gravades al cor. Durant el doctorat vaig poder recórrer les set illes en un projecte de voluntariat i formació, una experiència que em va fer descobrir la seva enorme diversitat. Cada illa és única: de la roca volcànica de Lanzarote a les selves humides de la Palma o la Gomera, passant pel Teide majestuós de Tenerife. M’enamora la seva gent, tan acollidora i orgullosa de la seva terra. Les Canàries són un paradís complet on muntanya, mar i humanitat conviuen en perfecta harmonia.
Jordi Padrosa "En Lamine no és en Messi"
4 de novembre de 2025.
Algú ho havia de dir: en Lamine Yamal no és en Messi, ni ho serà mai. Ja n’hi ha prou de viure amb la nostàlgia; cal assumir-ho amb dignitat i seny. No podem continuar lamentant-nos ni carregar la pressió sobre joves jugadors com si haguessin de salvar-nos i després triturar-los a la primera de canvi. És hora de deixar de viure del passat, aixecar el cap i seguir endavant amb els peus a terra.
Diana Camps "Un granet"
3 de novembre de 2025.
Quan em miro al mirall i veig aquell gra enorme al nas, tot em sembla un desastre. No trobo res per posar-me, el cabell va a la seva i, per acabar-ho d’adobar, avui hi ha educació física i hi serà l’Eloi. Em pesa la motxilla, però encara més la vergonya i la confusió de tenir tretze anys. Ara sé que aquella tempesta interior era part de créixer, que l’adolescència és intensa i real. I entenc que, més que solucions, el que necessitàvem era comprensió, mirades que no jutgin i algú que ens digués: “tranquil·la, jo també ho vaig viure".
Marc Gafarot "L'Emèrit i Tejero"
31 d'octubre de 2025.
Els anys 80 van ser una època fascinant, tant per la música com per la política. Recordo figures com Tejero, el colpista més pintoresc, i el rei Joan Carles I, que tot i el relat oficial, tingué un paper més actiu del que es diu en el cop d’estat. Ara, amb les seves memòries, el monarca torna a justificar-se i a plorar més del compte, seguint la tradició borbònica de poca llum i massa escàndol sentimental. Almenys reconeix que fou rei gràcies a Franco, saltant-se fins i tot la seva pròpia dinastia. Quant a Tejero, malgrat la seva obstinació antidemocràtica, fou coherent amb les seves creences i quedà com un quixot desfasat, però fidel als seus ideals.
Núria Lisbona "La vida d'un poble"
28 d'octubre de 2025.
Un poble viu, no depèn només de l’entorn o dels serveis, sinó sobretot de tenir una escola. L’escola és el cor que dona vida al municipi: fa que les famílies es quedin, que les criatures juguin als carrers i que hi hagi activitat i cohesió. A Vall-llobrega, però, fa vint anys que l’escola està en barracons i encara esperem la seva construcció. Ara corre el rumor que la podrien tancar, i això seria un cop molt dur per al poble. Si perdem l’escola, perdrem també la vida que dona sentit a viure aquí.
Diana Camps "Errors"
27 d'octubre de 2025.
Quan era petita, recordo la frustració d’aquelles sumes que no em sortien i els crits que acabaven fent mal, més enllà dels números. Amb els avis, en canvi, hi trobava calma, paciència i confiança per tornar-ho a provar. Ara entenc que aquell rebuig a l’error ens va fer créixer amb la por de fracassar. Com a adults, sovint repetim aquest patró sense voler, però crec que hauríem d’aprendre a veure l’error com una oportunitat, no com un fracàs. Errar és part del camí, i només amb paciència, confiança i amor podem ajudar els infants, i a nosaltres mateixos, a continuar-ho intentant.
Núria Lisbona "La vida d'un poble"
24 d'octubre de 2025.
Soc una mare que porta el fill a l'escola de Vall-Llobrega i em sento completament exclosa del lema "El govern de tothom" del president Illa. Fa 20 anys que els nostres fills estudien en barracons provisionals, i 15 que ens prometen una escola nova que mai arriba. Tot i que no és culpa només dels socialistes –tots els governs han fallat igual–, ara el Departament ignora les nostres queixes i no ens posa a l'agenda. El seu "tothom" no inclou un poble petit com el nostre; després de dues dècades a la cua, mereixem accions reals, no només paraules.
Marc Gafarot "França"
23 d'octubre de 2025.
Darrerament, França destaca pel robatori al Louvre i l'empresonament d'un expresident, un fet inèdit. Com a català, reconec la seva influència cultural en la nostra literatura i música, malgrat un passat amb tensions, com la pèrdua del Rosselló o el centralisme jacobí. Tot i la crisi política actual i la feblesa de Macron, França segueix sent un referent que marca tendències més enllà de les seves fronteres.
Diana Camps "La veu que sembrem avui"
20 d'octubre de 2025.
Soc la meva pròpia autoestima i, tot i que a vegades em costa escoltar-me entre el soroll i els dubtes, sé que sempre he estat amb mi. He après que no sóc culpable del que vaig viure de petita, però sí responsable de com em parlo ara. Quan em tracto amb amabilitat i em reconec el valor, em faig més fort. També entenc que, com a educadora, la meva veu influeix en els infants que acompanyo: cada paraula pot fer créixer o fer tremolar la seva autoestima. Per això trio ser una veu que acull, que confia i que recorda que tots som suficients tal com som.
Marc Gafarot "L'auge de l'extrema dreta"
17 d'octubre de 2025.
Darrerament preocupa a l'opinió pública el creixement de l’extrema dreta a Catalunya i a l’Estat espanyol, un fenomen que abans es veia com a propi d’altres països europeus. No hi ha dubte que factors com la crisi social, la corrupció, la manca d’oportunitats i l’augment de la immigració han creat un context propici per a aquests moviments. Crec que més que lamentar-nos, cal analitzar les causes profundes d’aquest auge i defensar amb fermesa les institucions democràtiques. Al meu parer, la corrupció de les idees és fins i tot més perillosa que la corrupció econòmica, perquè desorienta la societat i debilita la democràcia.
Núria Lisbona "La pau més estranya"
16 d'octubre de 2025.
Quin significat real té la pau? No podem parlar de pau mentre hi hagi fam, destrucció i persones refugiades tornant a cases ensorrades. Estic indignada veient com sovint el món reacciona només quan les víctimes són “blanques” i s'ignora tant de sofriment. Em preocupa com estem destruint el planeta i tots els valors humans bàsics. Em queda la sensació que la pau que tenim és fràgil i superficial, i que hem d’actuar perquè el futur no sigui encara pitjor.
Diana Camps "Escoltar"
13 d'octubre de 2025.
Un dia, una alumna em va dir que sentia que no era important per ningú, i aquell moment em va colpir profundament. Vaig decidir simplement escoltar-la, sense jutjar ni interrompre. En aquell silenci vaig entendre que molts adolescents només necessiten sentir-se escoltats i validats. Sovint tenim pressa o por, i oblidem que escoltar és un acte de presència i respecte. Aquell dia vaig aprendre que, com a docents i adults, aturar-nos i escoltar pot ser el gest més transformador que podem oferir.
Marc Gafarot "Una Terra malgrat tot, Santa"
10 d'octubre de 2025.
Aquesta setmana volia parlar de la flotilla, però he preferit evitar polèmiques i centrar-me en la petita esperança que suposa l’aturada del conflicte a Gaza. Tant palestins com israelians haurien de fer autocrítica i buscar una pau real. Em sorprèn que es proposi Trump per al Nobel de la Pau, un premi que ja ha perdut tot sentit. Al final, constato amb tristesa que el món àrab està cansat dels palestins i que molts dels seus valors xoquen amb els ideals de llibertat que defensem.
Núria Lisbona "Anys i amistat"
7 d'octubre de 2025.
M’encanta celebrar els aniversaris, tant els meus com els del meu fill, que ara fa quatre anys. Els seus aniversaris són especials perquè, com a mare, visc les seves primeres vegades amb ell: l’emoció d’obrir regals, bufar espelmes i veure’l créixer. A més, comparteix data de naixement amb la seva millor amiga, amb qui té una amistat sincera i aprenen junts a cuidar-se i respectar-se. Observar-los em recorda com n’és d’important estimar, expressar-se amb claredat i acceptar la llibertat de l’altre, lliçons que també em fan créixer a mi.
Diana Camps "I si fos el teu fill? I si fos la teva aula"
6 d'octubre de 2025.
Avui reflexiono profundament sobre com sovint l’assetjament escolar passa desapercebut. M’he adonat que no sempre es manifesta amb insults o agressions, sinó amb silencis, mirades o aïllament. Em preocupa pensar que potser algun infant del meu entorn pateix sense que jo ho vegi. Per això crec que és essencial escoltar amb atenció, mirar als ulls i preguntar-nos si cada nen se sent segur, escoltat i protegit. Al final, tots tenim la responsabilitat de trencar el silenci i ajudar a canviar aquestes històries.
Núria Lisbona "Fi de la baixa de maternitat"
3 d'octubre de 2025.
Avui se m'acaba la baixa de maternitat i miro el meu nadó de tres mesos i mig, tan dependent i em pregunto com poden les llars d’infants gestionar criatures tan petites, amb ràtios que, per mínimes que siguin, em semblen desbordants. Com a autònoma, he decidit allargar l’excedència fins als set mesos del meu fill, assumint un cost econòmic que empobreix la meva família. Em frustra la manca de suport a les mares: sense revisions mèdiques adequades, sense atenció a la salut mental ni suport a la lactància, mentre les cures segueixen infravalorades socialment i políticament.
Marc Gafarot "Fronts oberts"
2 d'octubre de 2025.
He tornat a aquesta nova temporada d’opinió amb la sensació que el món continua immers en conflictes i manca de lideratge. Em preocupa especialment Gaza, on Hamas ha condemnat la seva gent a la destrucció i al dolor, mentre Israel afronta greus problemes de seguretat que ni els seus serveis d’intel·ligència han sabut evitar. Crec que la política només té sentit si serveix per trobar solucions racionals, per damunt de la bilis i l’orgull. Tot i que el mal ja està fet, confio que algun dia els palestins i els israelians trobin la valentia i la generositat per construir una pau freda però duradora.
Diana Camps "No el deixem anar"
30 de setembre de 2025.
Avui debuta amb els espais d'opinió matinals la Diana Camps, mestra, educadora emocional i coach de professió. Quan vaig llegir un titular al diari sobre el català, em va remoure records i emocions. Vaig pensar en els meus avis i pares, que sempre m’han ensenyat que la llengua és identitat i arrels. A la facultat vaig escoltar joves que expressaven tristesa i frustració perquè el català sovint es veu polititzat i feble a les aules. Crec que el català és molt més que paraules: és memòria, cultura i afecte. Per això defenso cuidar-lo en els petits gestos quotidians, perquè quan una llengua s’estima, continua viva.
Abel Espinosa "Inici de programació"
29 de setembre de 2025.
Avui dilluns hem iniciat la temporada d'hivern de Ràdio Palamós. En aquest primer espai d'opinió matinal, volem donar les gràcies als oients que confien en la nostra feina diària. Una història que fem pas a pas i amb tot l'amor del món, però que no tindria sentit sense vosaltres.
Marc Gafarot "Conflictes"
20 de juny de 2025.
Acabem la temporada d'hivern de Ràdio Palamós i ho faig pensant que aquest estiu serà intens. Ja sigui per les tensions militars a l’Orient Mitjà, o una política espanyola cada cop més enverinada. Em pregunto si Sánchez resistirà els embats, mentre Rússia guanya temps a Ucraïna i els Estats Units mesuren quina posició prendre contra l’Iran. Veig Europa absent, la Xina vigilant i un mapa global on tot és possible, excepte l’estabilitat. Tot plegat em confirma que la geopolítica no és moral, però mai estúpida.
Núria Lisbona "Utilitza protecció solar"
20 de juny de 2025.
Avui us vull fer un comentari sobre un text de Meris Midge, "Utilitza protecció solar". Aquest text m’ha fet reflexionar molt i m’ha recordat la importància de valorar la joventut abans que s’esvaeixi. Entenc que preocupar-se no arregla res, que cal arriscar-se cada dia i no comparar-se amb els altres. M’anima a cuidar el cos, a valorar la família i els amics, i a acceptar que la vida és incerta. Al final, em quedo amb un consell senzill però potent: confiar en la protecció solar i en la vida mateixa.

Sèries

  • Trifàssic (1994 - 1997)
    Programa d'entreteniment Direcció i realització : Àlex Brull, Albert Font, Carles Ribas i Jordi Prat. Durada: 120 minuts Un programa molt `peculiar´ fruit del caràcter jove dels qui el feien a l´època.
  • Dialesport (1986 - 2002)
    Programa d’informació esportiva Direcció i realització : Lluís Frou, Pere Subirana, Jaume Mullor, Mario Robert, Albert Font, Abel Espinosa, Carles Ribas, Jordi Padrosa i Josep Soldado. ‘Dialesport’ és el nom dels programes d’informació esportiva, des de l’any 1986, quan Lluis Frou va presentar i dirigir els primers programes.
  • Crònica Nostra (1998-2004). L'Informatiu (2004-2012)
    Editors de l'informatiu des de l'any 1988: Lluís Frou, Manel Cerdà, Pere Subirana, Àngel Rodríguez, David Hornos, Joan Cama, Mario Robert, Josep Soldado, Pere Carreras, Jordi Rodríguez, Marc Boada i Carles Ribas. En les temporades en què s’ha emès, es va perfilar com un espai divulgatiu d’informacions d’interès essencialment local.
  • La Paradeta (1987 - 1991)
    Programa d’entreteniment Direcció i realització : Joan Cama Realització tècnica: Vicenç Calderon i Santi Zurita Durada: 180 minuts El primer programa magazín de tarda que va emetre l'emissora.
  • Segona Plana (1990 - 1997)
    Direcció i presentació: Joan Cama Control tècnic: Xavi Núñez, Óliver Martín i Abel Espinosa Emissió: de dilluns a divendres de 16.00 a les 18.00 h. El magazín precursor de la programació informativa i d'entreteniment de la franja de tarda, que encara avui es maté com l'oferta de contingut de l'emissora.
  • Reservat als socis (1997-1998)
    Programa d'entrevistes Direcció i realització: Dolors Martos Realització tècnica : Abel Espinosa i Óliver Martín Durada: 30 minuts Sèrie d'entrevistes a personatges locals d'aquells anys, relacionats amb les entitats socials locals.
  • Duduà (1990 - 1991)
    Programa d’entrevistes Direcció i realització : Manel Cerdà i Joan Cama Durada: 60 minuts Un programa d’entrevistes en directe realitzat mitjançant unitat mòbil des de terrasses de restaurants de Palamós.
  • La dansa catalana (2008)
    Programa musical Direcció i presentació: Joan Teixidor Durada: 60 minuts
  • Dedicat a la sardana (1989)
    Direcció i presentació: Manel Cerdà Producció: Josep Casas Durada: 30 minuts La primera sèrie que s'ha pogut conservar als arxius de l'emissora, dedicada íntegrament a la sardana.
  • Aquells meravellosos anys (2000 - 2007)
    Programa musical i informatiu Direcció i presentació : Jordi Prat Durada: 60 minuts Repassant els fets informatius més rellevants de l'any, amb un guió musical de gran qualitat.

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...