Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
3 d'octubre de 2024. Hi ha amors que queden capturats en el temps i que, encara que no arribin a bon port, duren per sempre més. Amors impossibles d'oblidar i que, des del record i la distància, poden marcar tota una vida. Aquest seria un petit tastet de la novel·la de Teresa Sagrera i publicat per l'Editorial Columna. "El cor del balneari" és a més, el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2014.
2 d'octubre de 2024. Ahir va fer 7 anys del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. En el seu dia va ser tot un èxit de mobilització pacífica ciutadana per aconseguir formar part d'un país lliure, i on tothom tenia clar que l'enemic el teníem a fora. Ara, amb el pas del temps, hem pogut veure com l'enemic també el teníem casa, dins de les mateixes files independentistes.
1 d'octubre de 2024. A casa seguim cada setmana el programa de TV3, "Quanta guerra". Per si no el coneixeu, és un espai on l'Eloi Vila descobreix fets relacionats amb la guerra dels avantpassats de persones conegudes, com en Santi Millán, en Miki Núñez o la Raquel Sans. La guerra és un capítol on els que l'han viscuda volen esborrar, i ho entenc, però a mateix temps és impossible d'oblidar.
30 de setembre de 2024. Avui comencem la programació d'hivern 2024 - 2025 a la sintonia de Ràdio Palamós. Amb aquest primer comentari de l'actualitat matinal, us volem agrair la vostra fidelitat i que confieu en la nostra emissora per estar al dia dels continguts més propers. Una feina feta amb l'objectiu que aquesta emissora sigui molt més que una simple freqüència: sigui un punt de trobada, un espai de diàleg i una plataforma de coneixement.
12 de juny de 2024. Amb el resultat a la mà de les eleccions europees d'aquest passat diumenge, al meu entendre, es demostra que no som ara mateix al final de cap etapa. Tot el contrari, doncs ens trobem en mig d'una cursa de molts polítics i també la d'alguns partits.
11 de juny de 2024. Arriba l'estiu i la programació de Ràdio Palamós comença una nova programació. Ha estat tot un plaer poder explicar amb total llibertat les meves idees i reflexions en aquests espais matinals. L'estiu és a tocar i ben aviat coincidirem al poble gent que té moltes vacances i d'altres persones que ara no poden fer-ne, al trobar-se en plena temporada. Bon estiu a tothom!
7 de juny de 2024. No deixeu que NINGÚ us expliqui quin és el secret més ben guardat de la humanitat. Saber-ho abans de temps us esgarraria una bona part la lectura de "La germandat de l'àngel caigut", el títol amb què Jaume Clotet ha guanyat l'última edició del Premi Josep Pla. El llibre, publicat per l'Editorial Destino, és una novel·la d'aventures àgil i divertida que, quan te n'adones, ja l'has acabada.
6 de juny de 2024. Aquest proper diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions on sempre s'ha dit que l'elector és el més sincer a l'hora de votar. Entre d'altres coses, perquè els votants sempre les han considerat com les menys importants, fet que provoca una baixa participació i un resultat més fidedigne del què pensa la ciutadania.
5 de juny de 2024. Aquesta setmana tot just fa un mes que una amiga meva ha tornat a casa seva, després d'estar a l'hospital de la Vall d'Hebron durant més de cinc mesos amb el seu fill malalt de càncer. Després d'aquest temps, la nova normalitat que es respira en aquella casa és encara més irritant que a la de l'època de després de la COVID.
4 de juny de 2024. Per una vegada, us explicaré una curiosa història on no hi surt el Madrid aixecant la Copa de Europa. Ens situem a Londres i retrocedim en el temps fins al dia de Nadal de l'any 1937. A Stamford Bridge juguen el Chelsea i el Charlton Athletic en un dia on la boira no deixava veure a un pam del nas. Sam Bartram, porter del Charlton, va viure una situació surrealista que us expliquem tot seguit.
30 de maig de 2024. M'agraden les històries que escriu el novel·lista suís Joël Dicker i no me n'amago. Ho he llegit tot d'ell des que vaig rebre l'exemplar en proves de "La verdad sobre el caso Harry Quebert", l'any 2013. La seva última novel·la es titula "Un animal salvatge". En castellà, l'ha publicat Alfaguara; i en català, La Campana, traduïda per Imma Falcó. Capítols curts i amb molt de suspens, com ja ens té acostumats.
29 de maig de 2024. El reconeixement de Palestina per part dels governs d'Espanya, Noruega i Irlanda, demostra que si hi ha voluntat política es pot arribar a acords que legalment semblen insalvables. Una altra cosa és que aquestes decisions puguin tener efectes positius o negatius, a curt o llarg termini.
20 de maig de 2024. "Torturar-se", una necessitat del primer món. Us ha passat alguna vegada que quan esteu escoltant la segona tonada d'una cançó i comenceua bramar com un nen petit. I com si no fos poc, quan acaba la cançó la torneu a posar per recrear-vos una mica més i acabar de treure tota la merda que porteu a dins. Una fantàstica definiciu de "torturar-se"!
14 de maig de 2024. Quan encara estem digerint el resultat de les eleccions d'aquest passat diumenge, els comicis ja s'han cobrat la primera víctima, l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Després del llarg mandat del president Pujol, cap president ha pogut repetir més d'una legislatura, doncs recordem els casos de Maragall, Montilla, Mas, Torra o Puigdemont.
8 de maig de 2024. Després d'escoltar la conversa entre Sandro Rosell i el comissari Villarejo a RAC1, diferents pensaments m'han vingut al cap. Un dels pilars fonamentals a qualsevol democràcia és l'Estat de dret, on la constitució garanteix les llibertats, els drets fonamentals o la separació de poders. L'element antagònic a l'Estat de dret és el que s'anomena, dret d'Estat.
2 de maig de 2024. El comentari d'avui el vull dedicar a una persona que és una de les amistats més boniques que tinc, en Carlos Ribas Soler. Segur que molts de vosaltres el coneixeu en la seva faceta de periodista o de músic, però jo avui us vull parlar de qui és de veritat. Per a mi, la seva companyia és un autèntic regal, fent un món més dvertit, caòtic, divertit i bonic, perquè ell hi és.
30 d'abril de 2024. Ara fa unes setmanes vaig definir al president Sánchez com l'autèntic pistoler de la democràcia espanyola. Un home a prova de tota crítica o bomba mediàtica. Cada pilotada que rep és capaç de retornar-la amb més força als rivals polítics i enemics. Pedro Sánchez pot agradar o disgustar, però no se'l pot menystenir en cap cas.
29 d'abril de 2024. Una vegada una persona em va dir que era molt exigent i m'ho vaig agafar molt malament. Com podia pensar això de mi? A més, per rematar la situació, va dir que era molt exigent amb mi mateixa i amb els altres. Em considero una persona empàtica i concil·liadora, però amb el temps, acceptar que soc exigent, m'ha fet una persona molt més lliure.
26 d'abril de 2024. Dir que Catalunya ha tingut històricament mala sort en la política, podria ser una afirmació acceptada per molta gent a casa nostra. Podríem mirar enrere en el temps i recordar el Tractat dels Pirineus, el Decret de Nova Planta, o darrerament la farsa extraordinària que ha passat per anomenar-se "El procés". Tot això, depenent de amb qui ens comparem.
25 d'abril de 2024. Per què les comparacions tenen tan mala fama? Personalment, crec que les comparacions serveixen per situar-te i saber a on et trobes i quin lloc ocupen les altres persones. El problema no és comparar-nos. El problema és comparar-nos i sortir perdent sempre.
24 d'abril de 2024. En veu baixa i en secret, com resa el títol del seu llibre. Així ens explica Gal Gomila una història esfereïdora i plena de sentiment. És molt més que un thriller rural, com es pot llegir a la contraportada, però no puc explicar-ne els motius. Cal descobrir-ho sobre la marxa, i patir-ho al costat del protagonista. Són 378 pàgines, publicades per l'editorial La Campana.
23 d'abril de 2024. Decebut? Potser frustrat en les seves esperances. Com es va sentir així el director de cinema gironí Claudi Careta quan va descobrir que l'Antoine, el brillant poeta que va conèixer a Cuba i després va retrobar a Girona, era un impostor? En aquest llibre editat per Columna, Gerard Quintana s'esforça per col·locar-se en la pell d'en Careta i explicar-nos la seva història en primera persona.
22 d'abril de 2024. Que quedi clar que aquest comentari està fet tres hores abans de l'inici del partit entre el Madrid del Barça, i que no parlaré ni de gols fantasma ni de penals discutibles. No em negareu que ser del Barça és esgotador! Després de la decepció d'aquest passat dimarts amb la derrota davant del PSG, m'he permès la llibertat de recordar fets històrics que demostren, que ser del Barça és esgotador.
19 d'abril de 2024. Els condotieri eren uns mercenaris al servei dels nobles i que van néixer a les acaballes de l'Edat Mitjana al nord d'Itàlia i al centre d'Europa. Sovint, eren contractats per fer veure que feien la guerra i així quedava immaculada l'orgull dels dos contrincants. Una situació similar a la que s'ha viscut aquest passat cap de setmana entre Iran i Israel.
17 d'abril de 2024. Si esperes que una cosa vagi malament i va malament, tens decepció. En canvi, si no esperaves que aquesta cosa anés bé i no va bé, també acabes decepcionat. Però estareu d'acord, que les sesacions no són les mateixes. Doncs tal i com ens va recordar la Clàudia Valero l'any passat, tot depèn de les expectatives.
11 d'abril de 2024. Fa uns 250 anys el rei francès Lluís XV va citar aquesta frase: "Després de mi vindrà el diluvi". I la veritat és que no va equivocar-se gaire, doncs pocs anys després arribava la Revolució Francesa i el rei i la reina de França foren decapitats. Una cèlebre frase que s'ha replicat en molts més capítols de la història.
5 d'abril de 2024. Recordo un dia quan tenia catorze anys, que sortint de l'escola, un amic em va deixar escoltar en un walkman una de les bandes del moment. Era una cinta de cassette de Nirvana, que per cert, mai li vaig tornar. Aquest grup de Seattle em va captivar des del primer moment. No va ser fins quatre anys més tard, i gràcies a Nirvana, quan vaig adonar-me que no calia ser un virtuós per fer bones cançons i tocar-les amb prou decència.
4 d'abril de 2024. Abans de les eleccions catalanes tindrem les eleccions a Euskadi. Així com fa unes setmanes us feia una reflexió on deia que a Galícia sempre guanya el Partit Popular, a Euskadi s'ha de dir que sempre guanya el PNB. I per molt que les enquestes i opinadors puguin dir el contrari, no tinc cap dubte que el Partit Nacionalista Basc serà la força més votada.
28 de març de 2024. Tinc la sensació que vivim en la cultura de la falsa modèstia. Quin problema hi ha en dir que s'ha fet bé una cosa i que n'estàs ben orgullós? Per què hi ha gent que considera que aquesta actitud és arrogant? Hem d'estar ben orgullosos de les coses que fem i que estan ben fetes i ho hem de dir amb la veu ben alta.
27 de març de 2024. Molts periodistes qualifiquen l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, com d'extrema dreta. És això cert, evident, exagerat o presenta diversos matisos? Potser aquests periodistes haurien de fer abans una reflexió i no catalogar Orriols com d'extrema dreta, amb tanta lleugeresa. S'haurien de valorar les coses sense tant apassionament i amb més raciocini intel·lectual.
Programa d’informació esportiva
Direcció i realització : Lluís Frou, Pere Subirana, Jaume Mullor, Mario Robert, Albert Font, Abel Espinosa, Carles Ribas, Jordi Padrosa i Josep Soldado.
‘Dialesport’ és el nom dels programes d’informació esportiva, des de l’any 1986, quan Lluis Frou va presentar i dirigir els primers programes.
Editors de l'informatiu des de l'any 1988: Lluís Frou, Manel Cerdà, Pere Subirana, Àngel Rodríguez, David Hornos, Joan Cama, Mario Robert, Josep Soldado, Pere Carreras, Jordi Rodríguez, Marc Boada i Carles Ribas.
En les temporades en què s’ha emès, es va perfilar com un espai divulgatiu d’informacions d’interès essencialment local.
Programa d’entreteniment
Direcció i realització : Joan Cama
Realització tècnica: Vicenç Calderon i Santi Zurita
Durada: 180 minuts
El primer programa magazín de tarda que va emetre l'emissora.
Direcció i presentació: Joan Cama
Control tècnic: Xavi Núñez, Óliver Martín i Abel Espinosa
Emissió: de dilluns a divendres de 16.00 a les 18.00 h.
El magazín precursor de la programació informativa i d'entreteniment de la franja de tarda, que encara avui es maté com l'oferta de contingut de l'emissora.
Programa d'entrevistes
Direcció i realització: Dolors Martos
Realització tècnica : Abel Espinosa i Óliver Martín
Durada: 30 minuts
Sèrie d'entrevistes a personatges locals d'aquells anys, relacionats amb les entitats socials locals.
Programa d’entrevistes
Direcció i realització : Manel Cerdà i Joan Cama
Durada: 60 minuts
Un programa d’entrevistes en directe realitzat mitjançant unitat mòbil des de terrasses de restaurants de Palamós.
Direcció i presentació: Manel Cerdà
Producció: Josep Casas
Durada: 30 minuts
La primera sèrie que s'ha pogut conservar als arxius de l'emissora, dedicada íntegrament a la sardana.
Programa musical i informatiu
Direcció i presentació : Jordi Prat
Durada: 60 minuts
Repassant els fets informatius més rellevants de l'any, amb un guió musical de gran qualitat.
El seguiment de les transmissions dels partits del primer equip del Palamós CF ha estat un objectiu de l’emissora.
La disponibilitat de recursos financers i humans, han marcat els nivells d'ambició en cadascuna de les temporades.
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.