Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
20 de juny de 2025. Acabem la temporada d'hivern de Ràdio Palamós i ho faig pensant que aquest estiu serà intens. Ja sigui per les tensions militars a l’Orient Mitjà, o una política espanyola cada cop més enverinada. Em pregunto si Sánchez resistirà els embats, mentre Rússia guanya temps a Ucraïna i els Estats Units mesuren quina posició prendre contra l’Iran. Veig Europa absent, la Xina vigilant i un mapa global on tot és possible, excepte l’estabilitat. Tot plegat em confirma que la geopolítica no és moral, però mai estúpida.
20 de juny de 2025. Avui us vull fer un comentari sobre un text de Meris Midge, "Utilitza protecció solar". Aquest text m’ha fet reflexionar molt i m’ha recordat la importància de valorar la joventut abans que s’esvaeixi. Entenc que preocupar-se no arregla res, que cal arriscar-se cada dia i no comparar-se amb els altres. M’anima a cuidar el cos, a valorar la família i els amics, i a acceptar que la vida és incerta. Al final, em quedo amb un consell senzill però potent: confiar en la protecció solar i en la vida mateixa.
17 de juny de 2025. Quan vaig veure la portada d’Hermano Lobo, aquella del “caos o nosaltres”, em va venir al cap el Partit Popular i la seva última manifestació ridícula. Ells, que porten centenars de casos de corrupció a l’esquena, ara ens volen fer escollir entre màfia i democràcia. No sé si fan més riure o més por. Jo, sincerament, triaria qualsevol cosa abans que tornar-los a veure al poder.
13 de juny de 2025. Vaig llegir sobre el viatge d?Alexis de Tocqueville als Estats Units l?any 1831, on va analitzar un sistema democràtic molt diferent del que coneixem avui. M?ha cridat l?atenció com, per a ell, la democràcia significava sobretot igualtat de condicions socials, més que no pas un sistema polític pur. Va observar un país de colons sense classes socials rígides, amb un fort individualisme, defensa de la propietat privada i desconfiança envers el poder central. Encara avui, aquesta essència americana continua present, tot i les noves tensions culturals i identitàries que posen en risc la unitat del país.
9 de juny de 2025. Avui us vull fer una reflexió en clau d’humor sobre la meva experiència estimant un músic durant l’estiu. Quan arriben els bolos, ell desapareix emocionalment: només parla amb monosíl·labs i viu a base de lloms freds i birres de plàstic. Jo passo de ser parella a ser públic, amb sort atrapant algun moment d’intimitat entre flight cases. Ell es transforma en una bèstia d’escenari i jo en una ninja emocional. Però malgrat tot, aguanto, perquè sé que a la tardor tornarà… i potser fins i tot em preguntarà com estic.
6 de juny de 2025. Núria Lisbona ens planteja en aquest nou Cafè amb Llet els beneficis que córrer ha portat a la seva vida al llarg dels anys. I ho fa recordant-nos que aquest diumenge se celebra la primera edicio de la Ferradura de Vall-llobrega, una cursa de trail, organitzada per Senglanots Trail Running Club Vall-llobrega, que corona tots els cims de la vall d’aquest municipi.
5 de juny de 2025. Jordi Pujol farà aquest proper dilluns 95 anys. Un personatge ple de llums i ombres: patriota catalanista i gran arquitecte del nostre autogovern, però també ambiciosament personalista i paternalista. Tot i haver patit presó durant el franquisme i haver contribuït a modernitzar la Generalitat, no va ser un bon gestor, i els seus negocis com Banca Catalana van acabar malament. La seva imatge es va construir amb propaganda, i la corrupció familiar ha tacat part del seu llegat. Malgrat tot, ha deixat una empremta que, amb els anys, molts successors no han sabut igualar.
28 de maig de 2025. Aquest cap de setmana m?ha sorprès veure com Trump comença a obrir els ulls respecte a Putin, a qui fins ara tractava amb una mena de fascinació acrítica. Però Putin no és cap boig: és un estrateg que vol recuperar el prestigi perdut de l?URSS. Els seus actes a Geòrgia, Moldàvia o Ucraïna ho demostren. Europa viu massa confiada, i si no s?espavila, Rússia continuarà avançant. Trump té raó quan exigeix que els europeus paguin més per la seva pròpia defensa, encara que s?equivoqui en menysprear el paper de l?OTAN. Rússia sempre juga a llarg termini, i nosaltres no ens ho podem permetre.
26 de maig de 2025. M'encanten les contradiccions humanes, incloses les meves. Ens queixem del que hem escollit i critiquem altres per fer el mateix. Tenim amics incoherents, i nosaltres també ho som. Però aquestes incoherències ens fan humans i fins i tot divertits. Acceptar-les amb humor ens ajuda a conviure millor. Al final, riure plegats de tot això és el més bonic.
22 de maig de 2025. El politòleg palamosí Marc Gafarot analitza l’anomenat ‘Procés’ català i critica amb fervor els seus protagonistes. Denuncia la manca de lideratge dels polítics independentistes i exposa les males decisions que s’han pres. Reflexiona sobre com perilla l’oficialitat del català a Europa i com s’està gestionant l’amnistia.
15 de maig de 2025. Tots vam ser testimonis la passada setmana de l’elecció del nou Papa, Lleó XIV, un home de profundes arrels agostinianes i amb una trajectòria destacada tant als Estats Units com al Perú. La seva tria del nom “Lleó” no és casual: evoca papes històrics que van defensar amb força la fe catòlica davant heretgies i modernismes. Potser no serà tan mediàtic com Francesc, però intueixo que serà un Papa ferm, fidel i inspirat pel llegat de Sant Agustí.
9 de maig de 2025. Soc la filla d’un dels autors d’aquesta novel·la escrita a deu mans però, sobretot, a cinc cors. He llegit el llibre i puc dir que em sembla una obra viva, plena de creativitat i emoció, on cada capítol ens presenta un personatge diferent i les seves relacions s’aniran revelant a poc a poc, de manera subtil i encadenada. Em fascina com han sabut construir una història conjunta tot i les dificultats d’escriure en grup, deixant anar idees pròpies perquè altres les transformin. Em sento molt orgullosa del meu pare i del procés que ha viscut escrivint aquesta obra. Gràcies a la biblioteca per fer possibles espais com aquest.
8 de maig de 2025. Sóc conscient que aquesta setmana tothom parla de tot menys de futbol, però si el Barça guanya el Madrid, ja en tornarem a parlar. Mentrestant, em centro en el veritablement important: el nou conclave cardenalici per escollir el successor del Papa Francesc. Malgrat les lectures simplistes entre papes progressistes o conservadors, aquesta elecció va molt més enllà: és triar el bisbe de Roma, el líder espiritual global. Paral·lelament, el món segueix ple de tensions, com el conflicte entre Índia i Pakistan pel Caixmir, que revifa vells fantasmes nuclears. I, finalment, Alemanya ja no sembla aquell exemple de democràcia estable: les esquerres i dretes extremes hi guanyen terreny, mostrant una Europa cada cop més desorientada.
2 de maig de 2025. Marc Gafarot analitza com ha reaccionat Espanya després de l’apagada elèctrica general de dilluns. El politòleg palamosí reflexiona sobre la teoria de què, sovint, els estats més petits són més eficaços alhora de solucionar i gestionar problemes i situacions d’emergència que els estats mitjans, com Espanya o França.
29 d'abril de 2025. Ahir semblava un dilluns qualsevol, però tot va canviar quan va saltar la llum. Al principi pensava que era una avaria puntual, però de seguida es va veure que era un apagada general que afectava tota Espanya i Portugal, i parts de França. Enmig del desconcert, vaig sentir por i impotència: trens aturats, gent atrapada, hospitals sense llum... Tot depèn de l’electricitat i em vaig adonar de com n’estem de lligats. Ens vam veure obligats a tornar al món analògic: espelmes, ràdios i fogons. Al final, va ser la ràdio i no les xarxes socials, qui ens va mantenir connectats i informats.
25 d'abril de 2025. Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, el meu dia preferit de l’any. M’encanta veure com la festa s’allarga amb actes previs, revetlles i activitats per a tothom. Malgrat les aglomeracions i les presses per escollir un llibre, res no supera la il·lusió de la rosa feta pel meu fill o la màgia d’un dia dedicat als llibres i l’amor. Em fa feliç pensar en algú i dir-li amb un detall: “Avui he pensat en tu”. Sant Jordi és una festa que omple tot de vida i que ens recorda que llegir ens fa més lliures.
23 d'abril de 2025. Aquest dilluns ens ha deixat el Papa Francesc. Un home senzill i sincer, que tot i no ser el revolucionari que alguns esperaven, sí que va obrir interrogants importants dins l’Església. M’ha impressionat el seu compromís amb la justícia social i la seva actitud clara contra la pederàstia, molt més ferma que la d’altres papes. Malgrat ser vist com a divisori per alguns, va plantar cara a poders interns com l’Opus Dei. Va connectar amb el món modern, parlant d’ecologia, tecnologia i els més desafavorits. Potser el seu llegat més gran ha estat recordar-nos que l’Església ha de ser, sobretot, la dels pobres. Descansi en pau.
16 d'abril de 2025. El Govern de Sánchez proposa el vot als 16 anys per desviar l’atenció dels problemes reals, una mesura poc estesa i que podria afavorir l’extrema dreta. També aprofita els 50 anys de la mort de Franco per reescriure la Transició i blanquejar figures com Joan Carles I. Mentrestant, Catalunya continua sense avenços en finançament, rodalies o autodeterminació. Tot plegat, una gran farsa.
9 d'abril de 2025. Estem vivint temps estranys i confusos. Aquesta setmana, he vist com la crisi bursària i les decisions de Trump sacsegen l’ordre econòmic global. Em sorprèn veure com el president dels EUA renega del lliure mercat i defensa el proteccionisme, mentre països comunistes com Vietnam fan el contrari. Em desconcerta aquest món on els aliats es tracten com enemics i viceversa. Trump sembla voler reescriure les regles globals, posant el focus en desafiar la Xina, com si volgués marcar un nou dictat mundial. Tot plegat, em fa pensar que no entenem res de res.
2 d'abril de 2025. Crec que el rei emèrit Joan Carles I ha estat un personatge marcat per la corrupció, els escàndols i els privilegis. Va trair el seu propi pare acceptant la successió il·legítima de Franco i, un cop rei, es va enriquir gràcies a comissions i negocis dubtosos. La seva vida ha estat plena d’excessos, tant econòmics com personals, amb una impunitat absoluta durant dècades. Ara, en un gir sorprenent, ha decidit demandar Miguel Ángel Revilla per injúries, com si volgués netejar el seu nom mentre, en realitat, continua destruint-lo. Sembla que, fins al final, no deixarà de “borbonejar”.
31 de març de 2025. La setmana passada vaig viure una situació inesperada: a causa d'una tos persistent per un virus llarg, em vaig pixar a sobre sense adonar-me’n. Espantada, vaig anar a urgències, pensant que era líquid amniòtic, però només era pipi. Aquesta experiència em va fer reflexionar sobre com es minimitzen les conseqüències físiques de la maternitat, com la incontinència i altres seqüeles del part. Malgrat tot, agraeixo al meu cos la capacitat de crear vida i connecto amb la seva força sense romantitzar-ho.
27 de març de 2025. La setmana passada vaig estar al Capcir amb amics del nord de Catalunya i vam parlar sobre la polèmica actitud del delegat de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Persson. Aquest es nega a utilitzar el terme "Catalunya Nord", al·legant la denominació oficial francesa, però en realitat, ho fa per submissió i jacobinisme. La seva postura és una mostra de menyspreu envers la cultura i la història compartida amb el Rosselló. Un delegat de la Generalitat hauria de fomentar els lligams entre els dos costats del Pirineu, no reforçar les barreres imposades per l’Estat francès.
25 de març de 2025. La finestra d'Overton explica com les opinions públiques canvien i com algunes idees abans impensables es tornen acceptables. Joseph Overton va desenvolupar aquesta teoria, destacant que els polítics han d’adaptar-se a les opinions socials per mantenir suport. Si una política no encaixa dins la finestra, es pot intentar moure-la mitjançant estratègies com la persuasió pública. Un exemple és la legalització del matrimoni homosexual a Espanya el 2005. Però aquesta manipulació també pot portar la societat cap a idees més extremes. Per això em pregunto: realment són absurditats les declaracions d’Elon Musk i Trump, o intenten moure la finestra cap a la dreta?
24 de març de 2025. He reflexionat molt sobre la decisió de no exposar el meu fill de 3 anys a pantalles, tot i que em fa vergonya dir-ho en veu alta. La pressió social és gran: he sentit que els nens sense dibuixos poden quedar aïllats o perdre temes de conversa. Però en una trobada amb altres famílies, la meva parella i jo vam viure aquesta situació i ens vam adonar que no passa res per no conèixer certs personatges. Els infants igualment els identifiquen per l’entorn. Ara, veig clar que no cal sentir-me malament per seguir el que creiem millor per al nostre fill.
21 de març de 2025. Si volem la pau, hem d’estar preparats per defensar-la. Això implica no només invertir en seguretat i defensa, sinó també reeducar la societat sobre els perills reals que ens envolten. Els països veïns de Rússia ho saben bé, després de segles de dominació i amb un Putin que ressuscita la lògica de la Guerra Freda. A escala global, el món s’allunya dels valors occidentals, amb l’auge de règims autoritaris a Rússia, la Xina i el món islàmic. Europa, cada cop més feble i indecisa, ha de reaccionar si vol evitar ser relegada en aquest nou ordre mundial.
14 de març de 2025. Les eleccions a Groenlàndia em fan reflexionar sobre el dret d’autodeterminació, sovint mal entès com a sinònim d’independència. Aquest dret permet tant la separació, com en el cas de l'antiga Txecoslovàquia, com la integració, com va passar amb Alemanya. Alguns estats el reconeixen parcialment, mentre que d’altres el neguen a nacions com Catalunya o el Quebec. Groenlàndia, amb una autonomia gairebé total, podria esdevenir independent, però el seu futur està marcat per la geopolítica i l’interès de potències com els Estats Units, Rússia o la Xina.
13 de març de 2025. Avui fa just cinc anys va començar un període surrealista i dur amb el confinament per la Covid-19. Encara recordo el dolor i les injustícies que va deixar: infàncies robades, dones tancades amb els seus agressors, embarassos i parts en soledat, empreses enfonsades i famílies separades per sempre. Cinc anys després, encara em pregunto com vam seguir endavant sense assimilar bé tot el dolor. Tenim el deure de parlar-ne, d’analitzar el que vam viure i de reparar el que es va trencar. Perquè, malgrat els eslògens optimistes, no estic segura que haguem après tot el que hauríem d’haver après.
7 de març de 2025. Aquesta setmana, la política espanyola ha estat, com sempre, convulsa, especialment pel debat sobre la no-delegació de competències en immigració i seguretat a Catalunya. També ha destacat el retorn d'una part de La Caixa a Catalunya, fet que hauria de ser vist com un signe d'estabilitat, però que l'espanyolisme interpreta com una amenaça. Un menyspreu sistemàtic cap a Catalunya i com, històricament, qualsevol acord polític català ha estat rebut amb retrets i acusacions.
28 de febrer de 2025. Aquest partit, que es presentava com a renovador de la política, ha acabat protagonitzant escàndols relacionats amb el mateix masclisme que deia combatre. Els seus líders han exhibit actituds de poder i prepotència en l’àmbit sexual, mentre les seves formacions polítiques han actuat amb contradiccions evidents. Això fa dubtar si el seu feminisme és real o només una eina d’oportunisme. Al final, el seu llegat sembla més un camí per desfer que no pas per seguir.
21 de febrer de 2025. Avui no puc parlar d’una altra cosa que no sigui el Carnaval de Palamós. Per en Quinta i la Sandra, aquest és l’últim dia abans de ser reis, un moment que recordaran sempre. Demà, quan surtin a l’escenari, trobaran el públic més entregat i només hauran de gaudir. Tot l’esforç fet només té sentit si ho viuen amb intensitat. A mitjanit, sentiran alleujament i podran assaborir cada instant del Carnaval. Com a Brava, m’emociona veure la Sandra com a reina, perquè aquest regnat el sentim més nostre que mai.
Programa informatiu.
Emissió: de dilluns a divendres de les 17:00 h a les 18:00 h
Direcció i presentació: Jordi Rodríguez
Producció i realització: Carles Ribas
Inclou L’Informatiu i un ventall de subprogrames que es van distribuint de dilluns a divendres. S’inclouen entrevistes, tertúlies i diferents espais de divulgació social i cultural.
Programa d'entreteniment. Temporada estiu.
Direcció i realització: Carles Ribas
Reportatges sobre temes d’estiu. Vacances, oci, espectacles, activitats, etc. L'objectiu de l'espai són aspectes propis de l'època d'estiu, amb una presència directa al carrer.
Programa esportiu informatiu. Programació hivern.
Direcció: Jordi Rodríguez
Espai setmanal destinat a parlar de l’esport palamosí. En el cas de Temps d’Esport es tracta de fer una reflexió més reposada sobre l’activitat esportiva al municipi, a través d’entrevistes i tertúlies.
Programa cultural. Programació hivern.
Direcció i realització: Carles Ribas
Durada: 30 minuts
Magazín de cap de setmana,que en petit format te l'objectiu de divulgar la creació i la difusió de productes culturals generats a Palamós.
Programa d'entrevistes. Programació hivern.
Direcció i realització: Jordi Rodríguez i Carles Ribas
Realització tècnica: Abel Espinosa
És la finestra que obre Ràdio Palamós a totes les entitats associatives cíviques, culturals i socials del municipi perquè tinguin una veu cap a la resta de la ciutadania.
Programa informatiu. Programació hivern.
Direcció: Carles Ribas
El programa vol ser un instrument de servei públic per a totes aquelles persones que s’hagin quedat sense feina.
Programa cultural. Programació hivern.
Direcció i realització: Jordi Rodríguez i Carles Ribas
Documentació: Pere Trijueque (Temporades 2010 a 2012)
Gabriel Martín (Temporada 2012 - 2013 i 2013 - 2014)
Realització tècnica: Abel Espinosa
El programa es basa en un recull de fets, anècdotes o curiositats de la història del municipi de Palamós.
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.