Cafè amb llet (2022 - 2026)

Espais d'opinió. Emissió de dilluns a divendres a l'informatiu de les 9 del matí
A l'informatiu matinal fem cada dia un cafè amb llet. Petits espais d'opinió amb la participació de periodistes com Jordi Sanuy, l'actor i escriptor Jordi Padrosa, la psicòloga Núria Lisbona, l'estudiant Anna Segura, el politòleg Marc Gafarot, la productora de continguts Mar Ferrer, la graduada en dret, Mireia Palomo, la psicòloga Berta Arquer o el tècnic de l'emissora Abel Espinosa.
Marc Gafarot "L'educació és morta i visca en Pujol"
30 d'abril de 2026.
Crec que el sistema educatiu català està en una situació molt preocupant, amb problemes que fa anys que s’arrosseguen i que ningú resol bé. Veig mestres descontents, manca de recursos i resultats acadèmics baixos, cosa que indica que alguna cosa falla profundament. També penso que les decisions polítiques, tant de partits catalans com estatals, han estat erràtiques i poc efectives. Em sembla que s’està deteriorant el model educatiu, amb mesures discutibles com la presència policial a centres. En definitiva, tinc la sensació que l’educació no està ajudant a millorar la societat com hauria de fer.
Diana Camps "Quan el focus es trenca"
29 d'abril de 2026.
Recordo l’adolescència com un soroll constant dins meu, com si canviés de canal sense parar i no pogués concentrar-me en res. Em sentia insegura, saturada i sense eines per entendre el que passava al meu interior. Les distraccions no eren casuals, sinó una manera d’evitar enfrontar-me al que em feia por. Amb el temps he entès que créixer no és fugir del soroll, sinó aprendre a quedar-me en silenci i escoltar-me de veritat. Ara sé que la clau és preguntar-me què estic evitant sentir.
Marc Gafarot "Pujol"
24 d'abril de 2026.
La figura de Jordi Pujol exemplifica com poques la contradicció i la polarització en la política contemporània catalana i espanyola. Al llarg de dècades, ha estat percebut tant com un perillós nacionalista com un veritable home d’estat, segons els interessos i el moment polític. Ara, amb el procés judicial en la seva fase final, es tanca simbòlicament una trajectòria llarga i complexa. Tot plegat posa de manifest que aquestes ambivalències són habituals en figures públiques de llarg recorregut i que el poder sovint recorre a mecanismes com la corrupció per condicionar-les.
Diana Camps "Entre sirenes i Ítaca: educar sense perdre el rumb"
22 d'abril de 2026.
Entenc que educar adolescents és com el viatge d’Ulisses cap a Ítaca, ple de temptacions difícils d’evitar. Sé que, com ell, no n’hi ha prou amb confiar en la força de voluntat, sinó que cal preparar-se abans amb límits i valors sòlids. Veig que els joves estan envoltats de “cants de sirena” constants, sobretot a través de pantalles i pressions socials. Per això crec que el meu paper és acompanyar-los i mantenir-me ferma, fins i tot quan s’allunyen. Al final, el més important és ajudar-los a recordar qui són i assegurar que sempre tinguin un camí per tornar.
Marc Gafarot "Actes i opinions irreverentment heterodoxes"
16 d'abril de 2026.
Començo la setmana veient com Trump actua amb una prepotència absurda, fins al punt de comparar-se amb Jesucrist mentre critica el Papa i ignora els problemes reals. Em sembla un exemple més d’intolerància i manca de seny que embruta l’escena política global. També m’indigna la sortida d’Eduardo Mendoza proposant canviar el nom de Sant Jordi, menystenint una tradició pròpia amb arguments ridículs, i que no són més que una provocació oportunista per fer soroll i promocionar-se. En conjunt, tinc la sensació d’un panorama dominat per figures públiques arrogants i desconnectades, que mostren una actitud cada cop més decadent i ofensiva.
Marc Gafarot "L'alto al foc"
9 d'abril de 2026.
Crec que molta gent s’equivoca pensant que la geopolítica es mou per valors o decisions racionals, quan en realitat es basa en interessos dels Estats. Veig el cas de l’Iran com un exemple clar d’aquesta lluita d’interessos, amb aliances inesperades per frenar un enemic comú. Estem tornant a un món dominat per grans potències, sobretot els Estats Units i la Xina, amb menys pes per a altres actors. Em preocupa que això ens porti cap a un sistema més vertical i menys democràtic, en una Europa que ha perdut capacitat estratègica i haurà de decidir de quin costat vol estar.
Jordi Padrosa "Llamp de llamp de rellamp"
8 d'abril de 2026.
Quan penso en la història d’en Roy Cleveland Sullivan, no puc evitar quedar-me flipant: set llamps en una sola vida, una autèntica barbaritat. M’imagino la seva desesperació cada cop que veia una tempesta acostar-se, sobretot després de tantes experiències prèvies. Em sorprèn també com, malgrat tot, continuava fent vida normal, fins i tot espantant un ós després d’un impacte. Al final, em fa pensar en aquella sensació d’estar perseguit per la mala sort, com quan saps que et tocarà repetir una situació que no t’agrada gens.
Diana Camps "Reflexions de Setmana Santa"
7 d'abril de 2026.
Arribo a la Setmana Santa amb il·lusió de passar temps tranquil·la en família, però la realitat és molt diferent i caòtica. Em frustro veient com els meus fills no col·laboren i estan enganxats al mòbil. Acabo cedint i, al final, crido per fer-me escoltar, tot i que no m?agrada fer-ho. Això em deixa cansada i amb la sensació d?haver-me perdut pel camí. Reflexiono que no és només cosa meva, sinó un problema de connexió, i que quan això millora, tot es fa més lleuger.
Marc Gafarot "Passió catalana"
1 d'abril de 2026.
Ara que és Setmana Santa, crec que més enllà de la religió, la veritable passió dels catalans és el maltractament que pateix la nostra llengua i cultura per part de l’Estat. Decisions judicials que ataquen el català i debiliten el nostre autogovern, mentre ningú no el defensa amb fermesa. I és que vam errar en no acceptar el concert econòmic, perquè ens hauria donat més recursos i capacitat de decisió. Preocupat com el sistema educatiu i els serveis públics empitjoren, i com les divisions internes ens debiliten, perquè al final, només nosaltres mateixos podem defensar el país i el futur del català.
Marc Gafarot "Cruyff in memoriam"
26 de març de 2026.
Ara que ha fet 10 anys que va morir, recordo Johan Cruyff com una figura irrepetible que va marcar un abans i un després en la història del futbol i del Barça. Sempre he admirat el seu talent, el seu lideratge i la seva capacitat per transformar un club i una manera de jugar. No només va ser un jugador excepcional, sinó també un entrenador que va canviar la mentalitat i l’estil del futbol blaugrana. Tot i les seves polèmiques, el seu llegat és immens i encara viu en el futbol actual. Cruyff continua sent una referència i una font d’inspiració per a mi i per a moltes generacions.
Diana Camps "La llengua que ens manté a flotació"
25 de març de 2026.
Sento que, com el mar en calma de Palamós, a vegades tot sembla estable però, sense adonar-nos-en, anem deixant escapar el català a poc a poc. Canviem de llengua en petits gestos quotidians que semblen insignificants, però que ens acaben allunyant del nostre “port”. La llengua no és només comunicar-nos, sinó el lloc on ens reconeixem i sabem qui som. Em preocupa que, si no la sostenim, estem ensenyant que la nostra identitat és prescindible. I em queda la pregunta de fins a quin punt soc jo qui decideix mantenir aquest vincle o deixar-lo perdre.
Carlos Ribas "Sal y disfruta"
24 de març de 2026.
Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff. Una figura clau que va transformar el Barça i la manera d’entendre el futbol. Primer, com a jugador, va canviar la mentalitat d’un equip acompexat, i després, com a entrenador, va revolucionar el club amb èxits i una filosofia única. Més enllà dels títols, em quedo amb la seva manera simple i genial d’explicar el joc i fer-lo atractiu. Tot i les seves contradiccions, li perdono tot perquè, gràcies a ell, he gaudit del futbol com mai. El seu llegat continua viu i forma part de l’ADN del Barça.
Diana Camps "Què intentem protegir quan mentim?"
19 de març de 2026.
La mentida, sobretot en adolescents, no neix tant de la maldat com de la necessitat de protegir-se i trobar el seu lloc. Entenc que moltes vegades menteixen per evitar càstigs, preservar la seva intimitat o no decebre qui estimen. També reconec que els adults no sempre diem tota la veritat, sovint per por o per protegir els altres. Això em fa veure que la mentida és una cosa profundament humana, lligada a emocions com la por o la inseguretat. Per això, més que jutjar-la, cal intentar entendre què s’hi amaga al darrere per poder construir més confiança.
Marc Gafarot "Laporta"
18 de març de 2026.
La victòria de Laporta, tot i ser previsible, ha estat molt contundent i basada en un missatge clar: èxit esportiu, recuperació econòmica i un nou estadi. El seu rival, Víctor Font, no ha sabut connectar amb els votants ni transmetre bé el seu projecte. Perquè en el futbol, els resultats ho són tot, i Laporta ha sabut jugar aquesta carta com altres presidents abans. Reconec que té experiència i capacitat de resiliència, però em genera dubtes si complirà realment amb les promeses econòmiques i esportives. Doncs crec que l’afició ha prioritzat els resultats, per sobre d’altres qüestions internes del club.
Núria Lisbona "Perquè sí"
17 de març de 2026.
El “perquè sí” en realitat no existeix, perquè sempre amaga motius que no volem o no sabem expressar. Darrere d’aquestes paraules hi pot haver sentiments bonics, com l’estima o la necessitat de sorprendre algú, però també com sovint s’utilitza per imposar decisions, sobretot entre pares i fills, quan no hi ha més arguments o paciència. Al final, arribo a la conclusió que el “perquè sí” és només una manera d’evitar explicar la veritable raó, i que no ens l’hauríem de creure mai.
Marc Gafarot "El nou ordre mundial"
12 de març de 2026.
El món actual ha deixat enrere l’època dels grans consensos internacionals i ha tornat a una política basada sobretot en l’equilibri de poder entre potències. Els Estats actuen més per ambició o por que no pas per cooperació racional, i per això la desconfiança domina les relacions internacionals. Avui els països tornen a dividir-se en blocs i aliances, com ja passava en altres moments de la història. En definitiva, mentre alguns viuen amb comoditat, altres es preparen per al conflicte, cosa que pot debilitar les nacions.
Diana Camps "La mirada d'una mare que entèn sense paraules"
11 de març de 2026.
Com a mare, entro als llocs observant-ho tot perquè sé que qualsevol detall pot saturar el meu fill. He après a reconèixer signes que els altres no veuen i acompanyar-lo quan el món se li fa massa intens, encara que sovint em senti jutjada o sola. Sé que el meu fill no està trencat: simplement viu el món d’una manera diferent. Per això cada dia intento ser la seva guia i el seu lloc segur, recordant que la seva manera de ser també té una gran bellesa.
Marc Gafarot "Reflexions sobre el 23F"
5 de març de 2026.
Crec que el 23F va ser una operació d’estat per apartar Adolfo Suárez, reforçar la imatge democràtica del rei Joan Carles i preparar l’arribada del PSOE al govern. També servia per frenar el desenvolupament autonòmic i justificar mesures dures contra el terrorisme. Al meu parer, el rei no volia canviar el règim, sinó substituir Suárez i consolidar la monarquia dins el nou sistema. Tot plegat mostra, segons el meu parer, molt cinisme polític disfressat de responsabilitat.
Diana Camps "La mare que canvia el món sense titulars"
4 de març de 2026.
Avui us vull parlar de la força silenciosa de tantes mares que, després d’un dia esgotador, es pregunten si ho estan fent bé. Dones que, tot i el cansament, decideixen educar amb consciència i trencar els patrons amb què van créixer. Quan respiren abans de cridar o escolten abans de jutjar, ensenyen als seus fills valors com el respecte i la comunicació. Aquesta tasca invisible també és una forma de revolució, perquè educar un adolescent és, alhora, una manera de créixer i transformar el futur des de casa.
Marc Gafarot "Fent l'animal"
26 de febrer de 2026.
Vivim temps estranys i decadents, on fins i tot hi ha gent que es creu animals, un símptoma més de la pèrdua de seny col·lectiu. Com també la ignorància i el ridícul del govern valencià, que vol eliminar del currículum els autors catalans, balears o de la Franja, com si la llengua i la cultura no fossin compartides. Em sembla una mostra d’anticatalanisme i manipulació política per mantenir la gent desinformada. Tot plegat, una prova més que continuem sent un país de mediocres i conformistes, tal com ja advertia Ortega y Gasset.
Diana Camps "Quan apagues la tauleta"
24 de febrer de 2026.
Recordo l?olor de truita de patata mentre el meu fill, de vuit anys, estava enganxat a la tauleta. Quan li vaig dir que era hora d?apagar-la, va esclatar una tempesta. Al principi em vaig enfadar, però vaig entendre que no era desobediència, sinó que el seu cervell encara no sap calmar-se sol després de tanta estimulació. Vaig decidir seure amb ell, ajudar-lo a baixar revolucions i a entendre el que sent. Educar no és només posar límits, sinó ensenyar a gestionar la frustració quan la vida no continua amb un clic.
Marc Gafarot "Operació Rufián"
19 de febrer de 2026.
L'economista Hayek ja ens explicava que una nació es pot ofegar sense canviar cap llei, només asfixiant-la econòmicament, una situació que veig reflectida a Catalunya dins d’Espanya. Estem patint la decadència del sector públic i l’ofec fiscal que pateixen empreses i ciutadans catalans. I ara ens trobem a Gabriel Rufián, que ha passat de ser un independentista combatiu a buscar liderar una esquerra espanyolista, descafeïnant el projecte d’ERC. La seva ambició personal i la manca de coherència política i moral són símbols del declivi del moviment independentista i de la seva pèrdua d’identitat.
Diana Camps "Adolescents en un sistema que també està en crisi"
17 de febrer de 2026.
Com a mestra, sovint em trobo amb adolescents desconnectats, amagats rere una caputxa i una mirada buida o desafiant. Veig famílies preocupades i professors desbordats, tots intentant entendre què passa. Sento que no només els joves estan en crisi, sinó també el sistema educatiu, massa enfocat en resultats i poc en processos humans. L’adolescència no és un error a corregir, sinó una etapa que cal sostenir amb comprensió i calma. Quan aconseguim mirar el dolor que hi ha sota la conducta, apareix la connexió, i l’adolescent deixa de cridar per ser escoltat.
Marc Gafarot "La crisi del sistema públic català"
13 de febrer de 2026.
Aquesta setmana he viscut amb preocupació les vagues de trens i de professors a Catalunya, que reflecteixen el caos i la incapacitat dels nostres polítics per afrontar els problemes reals. Em dol veure com la Generalitat ha perdut eficàcia i dignitat, i com l’escola pública s’enfonsa entre males condicions, models educatius erronis i manca de recursos. Em sembla trist que un pilar tan essencial per a la nostra identitat i cohesió com l’educació pública estigui tan degradat. Sense un canvi profund, anem de cap al pedregar.
Diana Camps "Preguntes que no s'expliquen... sexualitat als 13 anys"
10 de febrer de 2026.
Soc en Marc i tinc 13 anys. El meu cos està canviant i això em fa sentir estrany i confós. Tinc curiositat per coses noves, però quan intento parlar-ne amb els meus pares, cap dels dos em respon i em quedo amb dubtes. Busco informació a internet o amb els amics, però sovint encara entenc menys. Per això intento escoltar el meu cos i comprendre els meus desitjos i límits. Crec que seria important que els adults ens escoltessin i ens ajudessin a entendre el que sentim, amb respecte i sense jutjar.
Marc Gafarot "Drets humans, periodisme i Eugeni Sallent"
6 de febrer de 2026.
Sento indignació en veure com alguns diputats europeus s’han abstingut o han votat en contra de condemnar la brutal repressió del règim iranià, cosa que considero moralment indecent. Em dol veure com es deixen guiar per interessos ideològics en comptes de defensar els drets humans. D’altra banda, la mort d’Eugeni Sallent m’ha fet pensar en la pèrdua d’una manera de fer periodisme català, professional i compromès amb el país. Avui, malauradament, els mitjans públics catalans han perdut qualitat, pluralitat i sentit nacional. Amb Sallent mor també una part del periodisme que volia explicar el món des de Catalunya.
Diana Camps "Els missatges que arriben disfressats de conflictes"
4 de febrer de 2026.
Hi ha dies en què la casa pot semblar un caos: els nens corren, ploren i exploren sense parar. Abans m'hi impacientava, però ara intento aturar-me i observar què m'estan mostrant. He entès que cada crit, cada plor o cada impuls són missatges sobre mi mateix: la meva paciència, la meva tendresa o la meva necessitat de control. Quan aprenc a escoltar aquests "bits" d'informació, la relació amb els fills canvia. Ja no és un combat, sinó una oportunitat d'aprendre i créixer junts.
Marc Gafarot "Trens, centralisme i dignitat"
29 de gener de 2026.
He après que a Espanya tenim la mala costum d’ensopegar sempre amb la mateixa pedra, especialment pel que fa a les infraestructures. Recordo com el primer AVE es va fer entre Madrid i Sevilla el 1992, deixant Barcelona i el corredor amb Europa en segon pla durant més de dotze anys. Tot plegat em fa pensar que sovint es malgasten diners públics sense responsabilitat, mentre Catalunya continua amb unes rodalies deficients i uns polítics incapaços de defensar els nostres interessos. Al final, el veritable problema no és Madrid, sinó nosaltres mateixos, que hem perdut dignitat i projecte col·lectiu.
Diana Camps "Un dia en el meu cap"
27 de gener de 2026.
Soc un nen amb TDAH i sovint em costa molt concentrar-me per estudiar. Quan intento posar-m’hi, qualsevol cosa em distreu: el mòbil, el boli, fins i tot pensar en altres coses. Els adults solen pensar que sóc mandrós o desorganitzat, però en realitat em sento desbordat. La seva por pel meu futur m’arriba com un pes que em bloqueja encara més. Quan, en canvi, em miren amb comprensió i calma, puc relaxar-me, concentrar-me i sentir-me segur amb mi mateix.
Núria Lisbona "Em sento gran"
26 de gener de 2026.
Aquesta setmana faig 35 anys però em sento com si en tingués 50: amb dolors d?esquena, poc descans i una sensació constant de cansament. Quan miro les xarxes socials, veig modes i maneres de fer que no entenc gens, i em sento d?una altra generació. Tot i això, m?agrada no haver d?estar al dia de tot: em fa sentir lliure i en pau. Potser fer-me gran és això, acceptar-me tal com soc, encara que a vegades em senti una mica "boomer".

Sèries

  • Les històries de l'avi Pere (2025)
    Pòdcast cultural. Emissió radiofònica del 24 de desembre 2025 al 2 de gener de 2026, a les 13:30 hores.
  • Ple al 15 (2019 - 2025)
    Magazine d'estiu. Emissió: de dilluns a divendres de les 12:00 a les 13:00 hores
    DIrecció i presentació: Jordi Rodríguez i Carlos Ribas
    Realització tècnica: Abel Espinosa i Yolanda Aguilar
  • Tocats per la tramuntana (2022 - 2023)
    Programa cultural. Emissió: dissabtes a les 5 de la tarda Producció: Carlos Ribas Guió i escaleta: Jordi Rodríguez Direcció: Yolanda Aguilar Difusió i supervisió tècnica: Abel Espinosa
  • Tal com raja (2018 - 2022)
    Programa d'opinió. Emissió: dijous a les 17:30 h - Repetició a les 23:20h
  • Temps afegit (2018 - 2022)
    Programa informatiu. Emissió: dijous a les 12:05 h . Repetició a les 23:45h
  • Tal com som (2018 - 2022)
    Programa informatiu. Emissió: dilluns a les 12:05 h i en segona emissió a les 17.30h
    Direcció i presentació: Jordi Rodríguez i Carles Ribas.
  • Amb xancletes! (2018)
    Programa d'entreteniment. Emissió: de dilluns a divendres entre les 10:05h i les 12:45h.
  • La tertúlia (2014 - 2019)
    Programa d'opinió. Emissió: dijous a les 17:30 h
  • Taula esportiva (2014 - 2018)
    Programa informatiu. Emissió: dijous a les 12:05 h
  • L'entrevista (2014 - 2018)
    Programa informatiu. Emissió: dilluns a les 12:05 h i en segona emissió a les 17.30h
    Direcció i presentació: Jordi Rodríguez i Carles Ribas.

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...